Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un nen o nena amb TDAH necessita fer sempre una activitat física

Articles de premsa

Publicat a: Blog de la Fundació CET10, esport i lleure

Data de publicació: 30 d'octubre de 2015

Entrevista al Dr. Jordi Sasot Llevadot, psiquiatre infantojuvenil: "Un nen o nena amb TDAH necessita fer sempre una activitat física"

tdah-fundacio-cet10

“Els nens i nenes amb TDAH treballen molt millor si se’ls deixa estar drets”

Es parla sovint del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Però, què és exactament el TDAH? Què és el més recomanable quan a un nen o nena se li diagnostica aquest trastorn? El doctor Jordi Sasot Llevadot, metge especialista en psiquiatria i pediatria, ens ho explica.

El doctor Jordi Sasot atén cada dia a la seva consulta nens i nenes que pateixen TDAH. Com a president de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil que ha estat, com a metge del Centre Psicopediàtric Guia i del Centre Mèdic Tèknon, ha vist l’evolució que s’ha fet científicament per abordar aquest trastorn i comprova com afecta nens i nenes, famílies i escoles.

"Cal dir, abans de res, que el TDAH no és cap malaltia, sinó un trastorn del neurodesenvolupament que presenta el cervell del nen o nena en el seu procés de maduració neurològica."

-Quines són les causes del TDAH?


-Té un important component hereditari. Sovint vénen aquí famílies a la consulta, i quan parles amb el pare o mare del nen o nena, veus clarament que també ha estat TDAH. Aquest trastorn obeeix fonamentalment a l’evolució del sistema nerviós, però sovint s’ha atribuït a problemes i trastorns emocionals. Encara moltes escoles diuen als pares: “Aquest nen està emocionalment bloquejat”. Però si el nen o nena amb TDAH té problemes emocionals són conseqüència del problema neurològic no diagnosticat. Es confonen les causes amb les conseqüències.

-És difícil de diagnosticar?


-Hem de ser molt curosos perquè de 0 a 6 anys, l’edat en la qual el cervell madura més ràpidament, poden aparèixer més falsos positius i més falsos negatius. Poden venir uns pares amb un nen o nena de 4 anys desesperats perquè no poden fer res amb ell, les amistats no en volen saber res, els avis tampoc… I quan el nen o nena en té 5 tornen i et diuen que tot està bé. No es poden establir diagnòstics clars fins que aquesta personeta no s’apropa als 6 anys. Neurològicament els 6 anys són molt importants, per això és el moment en què es comença aprendre a llegir i a escriure.

-Quins són els símptomes que presenten aquests nens i nenes que tenen una part del cervell que madura més tard?


-Són persones en les quals les àrees que controlen els impulsos no treballen bé. És com si no tinguessin un director d’orquestra que posi ordre i els digui: “No, ara això no toca, això no està bé…” Segueixen els impulsos i necessitats emocionals que tenen de manera impulsiva, així que les àrees límbiques dominen la persona perquè els costa molt controlar-se. Durant molts anys s’ha vist aquests nens i nenes com a hiperactius, perquè el que molesta més d’ells és la hiperactivitat. Però és el que té menys importància i és el símptoma que millora abans. Els símptomes de TDAH són: la falta d’autocontrol físic, la manca de control dels impulsos i, el que genera més problemes a llarg termini, la manca d’atenció, perquè afecta el seu aprenentatge. Els pares et diuen: “És molt belluguet, diu el primer que pensa…” Però el que és fonamental és que aquest nen a 6 anys estigui preparat per a l’aprenentatge que ha d’assolir, si no, pot patir molt en la vida adulta i tenir un dèficit en les funcions executives.

“Un nen o nena amb TDAH ha de ser portat per un equip multidisciplinari que tingui un metge, un psicòleg i un pedagog”

 

doctor-sasot-tdah-fundacio-cet10

-Què vol dir?


-Són les capacitats que té l’individu per planificar, organitzar, programar i gestionar el temps… Quan es fan grans aquests nens i nenes, si no han estat ben portats, pateixen uns problemes d’organització terribles. Mentre són petits es mostren desorganitzats, no controlen l’agenda, però les mares i els pares cobreixen aquestes mancances, i ho van tapant; de gran això no podrà ser. També cal estar molt atents perquè són candidats a patir molts accidents, perquè creuen el carrer sense mirar, es perden a la platja… També és típic que l’aprenentatge lector aparegui més tard, que llegeixin més lents, que facin faltes d’ortografia… De vegades es confon amb una dislèxia, però aquestes dificultats lectores són conseqüència de la manca d’atenció que pateixen.

 

-És recomanable l’esport per als nens i nenes amb TDAH?


-Per als nens i nenes amb TDAH l’esport és imprescindible. Un nen o nena amb TDAH necessita fer sempre una activitat física, perquè l’esport dóna sortida a una necessitat vital d’aquests nens. A l’esport no se li dóna prou rellevància. Es veu com una Maria i en canvi és una eina molt poderosa que en cert tipus de canalla encara té més valor. A un nen o nena amb TDAH no el pots tenir fent reeducació dos dies i després classe d’anglès, etc. Com a mínim dos o tres dies a la setmana necessita fer una activitat física.

Hi ha també estudis molt importants del Dr. Francisco Mora, que ha investigat la relació entre el cervell, l’espai i l’arquitectura. Aquest científic parla de la importància que té l’aula, la disposició de les cadires, de les taules… El que estem ensenyant no té res a veure amb el que s’ensenyava fa 50 anys, però curiosament els espais escolars no han evolucionat. Si vas a empreses més avançades, com Google, les persones treballen en espais diferents dels que eren habituals, s’han adonat i han comprovat que hi ha àmbits que afavoreixen més la creativitat i la concentració.

Hi ha corrents europeus i sobretot daneses que estan treballant en nous models arquitectònics per a les escoles. I això és molt interessant de cara a nens i nenes amb TDAH, perquè curiosament treballen molt millor si se’ls deixa estar drets. No els assegui’s. Quan els fas una pregunta, per pensar la resposta, necessiten estar drets i donar voltes. Són aspectes fonamentals que s’haurien d’anar introduint dins de l’estructura acadèmica. Espai, moviment i esport són enormement beneficiosos per a ells. No hauríem de pretendre que un nen o nena estigui dues hores assegut i després només gaudeixi de mitja hora de pati.

“Les persones amb TDAH tenen una gran quantitat d’energia i creativitat. Són emprenedors realment brillants”

-S’havia vinculat el TDAH amb l’alimentació?


-En aquests moments hi ha uns estaments internacionals que elaboren el que anomenem unes guies clíniques. Són uns tractats en els quals es valora quins estudis científics són fiables i quins no tant. Una de les guies més prestigioses és la guia britànica NICE i descarta qualsevol relació del TDAH amb la dieta. Però hi ha un estudi molt brillant que va concloure que certs edulcorants i saboritzants incrementen la hiperactivitat i els problemes d’atenció en la població de menys de 10 anys. Però la causa del TDAH és neurològica i genètica.

-Què els podem dir als pares i mares de nens i nenes amb TDAH?


-El primer és que el nen o nena ha de ser portat per un equip multidisciplinari que tingui un metge, un psicòleg i un pedagog. Els pares necessiten atenció psicològica per donar-los pautes educatives que els ajudin en aquesta situació i els diguin com cal actuar amb el nen o nena. Alguns nens o nenes necessitaran ajuda reeducativa per superar les seves dificultats d’aprenentatge derivades de les seves dificultats per mantenir l’atenció. A les escoles hi ha tot un protocol per aplicar a aquests nens i nenes i perquè dins l’aula es tinguin en compte les seves mancances i necessitats especials. Per exemple, és habitual que requereixin més temps en un examen perquè molts d’ells van més lents. També és important el psicòleg, perquè els ensenyi a aprendre a controlar aquest impuls. Però si el grau de TDAH és alt s’ha de saber que, si el nen o nena no es medica, la feina de pares, mestres i psicòlegs no servirà de res. Serà picar pedra, no se’n sortiran. Si el meu cervell no té prou dopamina, la comunicació de neurona a neurona no funciona, i el nen o nena no es podrà concentrar. La medicació fa dues coses: millora els nivells de dopamina i estimula neurològicament perquè aquest procés de maduració alentit del cervell sigui molt més ràpid. Així, en els nens i nenes tractats aquest procés s’escurça i es pot retirar abans la medicació. Les amfetamines són un dels medicaments que es poden arribar a donar a aquests nens i nens amb TDAH, quan no funcionen altres medicacions, però actualment es donen profàrmacs, és a dir, uns medicaments que només s’activen en determinades condicions, de manera que només s’absorbeix la quantitat que es necessita i la resta s’elimina. Són productes que no presenten un risc d’abús.

-Diuen que el Dr. Luis Rojas Marcos, psiquiatra de molt prestigi i autor de nombroses obres, tenia TDAH.


-La seva és una història molt divertida perquè els seus pares, farts, el van enviar als Estats Units. Allà ell va saber el que tenia i es va començar a tractar i així va poder controlar el TDAH. Quan són adultes, les persones amb TDAH tenen una gran quantitat d’energia i una gran creativitat. Són també emprenedors realment brillants. Si vols muntar un negoci o empresa innovadora, busca un soci que sigui TDAH; ara, que la gestioni algú altre. Són molt llestos i no els van les normes.

 

 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el divendres 27 juliol 2018, 09:42