Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pares i TDAH

Articles de premsa

"...Els pares de nens amb TDAH no és que actuïn malament en la seva tasca educativa, sinó que aquesta no és l'adequada..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1515

Data: 5 de maig de 2016

Els pares de nens amb TDAH pateixen majors problemes emocionals i afectius relacionats amb l'educació dels seus fills que la resta de la població, ens referim a estrès, ansietat, sentiments d'ineficàcia, baixa autoestima, sentiments de culpa i irritabilitat, el que pot comportar una dinàmica molt negativa en l'àmbit familiar,afectar, la relació conjugal i la relació paterno-filial. Estudis científics al respecte conclouen que els pares d'un nen o un adolescent TDAH en arribar a la consulta d'un especialista presenten:

• 88,8% nivell molt alt d'estrès

• 75% incapacitat per controlar el comportament

• 63,9% sentiment de vergonya pública

• 50% baralles entre els pares

• 100% problemes de convivència familiar.

Els pares de nens amb TDAH no és que actuïn malament en la seva tasca educativa, sinó que aquesta no és l'adequada, pel que requereixen aprendre noves formes i maneres per educar els seus fills per tal d'aconseguir uns millors resultats en la convivència del "dia a dia': A tall d'exemple un dels aspectes bàsics a millorar per part dels pares és la seva capacitat de contenció emocional, variable que pot facilitar o entorpir en gran manera la dinàmica familiar.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 22 juny 2017, 15:30