Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ansietat infantil: què cal saber?

Articles de premsa

"...Educativament cal no oblidar que aquests nens tenen moltes probabilitats de tenir uns pares amb els mateixos trets..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1539

Data: 28 d'octubre de 2016

El pares han de conèixer les bases temperamentals de tipus ansiós que probablement té el seu fill, és a dir, que ell és així perquè probablement ha nascut amb certs trets específics, sempre que el procés ansiós no sigui exclusivament reactiu a un fet determinat. Ara bé també molts nens posen en marxa clínica ansiosa per vulnerabilitats neurològiques no descompensades fins a la presència d'un fet determinat. És a dir l'herència i l'entorn hi són sempre lligats.

Educativament cal no oblidar que aquests nens tenen moltes probabilitats de tenir uns pares amb els mateixos trets i no sempre aquests en són conscients. Avui dia es dóna força importància al fet de si el nen ansiós té problemes de conductes d'inhibició, o bé és excessivament tímid o vergonyós. Aquests són trets que descompensen i empitjoren els trastorns d'ansietat. Les famílies amb poca relació social i que al mateix temps condicionen els vincles socials dels seus fills són estructures educatives de risc. Envers això, les modificacions de certes conductes educatives familiars són moltes vegades determinants en la millora o resolució dels trastorns d'ansietat de la infància i l'adolescència.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 29 juny 2017, 15:03