Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ser impulsiu

Articles de premsa

"...l'augment de la impulsivitat està relacionat amb clares diferències de les estructures cerebrals..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1556

Data: 21 de febrer de 2017

Ser impulsiu: educatiu o biològic? Els adolescents impulsius poden tenir diferències en la seva estructura cerebral, segons un estudi publicat al Journal of Neuroscience (2016). El Dr. Avram Holmes, de la Universitat de Yale, en col•laboració amb investigadors clínics de Harvard i l'Hospital General de Massachusetts, han confirmat mitjançant neuroimatge (MRI) que l'augment de la impulsivitat està relacionat amb clares diferències de les estructures cerebrals: les àrees involucrades en la presa de decisions i l'autocontrol presenten una escorça cerebral més prima, sobretot en l'escorça cingulada anterior i en la circumvolució frontal mitjana.

Sempre s'ha pensat que les causes socioeducatives són les responsables de la problemàtica conductual en adolescents i joves. El factor entorn és important però no decisiu. Hi pot haver ja una vulnerabilitat en els nostres gens que faciliti un baix control de l'impuls (gen SIRPB1 del cromosoma 20) que condicioni la maduresa i el desenvolupament del còrtex cerebral. Aquest aspecte és bàsic en la prevenció dels problemes de conducta, ja que qualsevol intervenció clínica especialitzada serà més útil si és precoç i més en un cervell en desenvolupament.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 29 juny 2017, 15:03