Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

No vull anar de colònies!

Articles de premsa

"...l'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l'etapa entre els 6 i 24/36 mesos, en la qual l'infant se sent insegur a l'allunyar-se dels pares..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1577

Data: 19 de juliol de 2017

 

L'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l'etapa entre els 6 i 24/36 mesos, en la qual l'infant se sent insegur a l'allunyar-se dels pares. A partir del moment en què el nen comença a parlar i socialitzar-se l'ansietat disminueix. Hi ha un procés clínic anomenat ansietat de separació en la qual el nen té por d'afrontar la separació dels seus pares. Encara que això pot tenir una relativa importància en l'etapa preescolar, ja no és així dins l'etapa d'educació primària. Perquè un nen/a presenti aquest tipus d'alteració emocional s'han de donar tres d'aquestes situacions i han de perdurar més d'un mes:

• Excessiu malestar quan sols pensa en la separació.

• Gran preocupació per perdre les seves figures parentals i pensar que puguin patir un dany.

• Gran preocupació perquè hi pugui haver un esdeveniment important que els separi.

• Resistència a anar a l'escola i/o colònies escolars.

• Resistència a anar-se'n a dormir sense les figures parentals.

• Queixes somàtiques al separar-se dels seus pares.

Cal valorar aquests aspectes per diferenciar actituds fruit de la sobreprotecció, de senyals d'alarma psicopatológica que requereixen intervencions no sols educatives. 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el diumenge 12 novembre 2017, 21:45