Rosa Mª Ibáñez

Psicòloga Clínica Infantil i Adolescent

Màster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Col·legiada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i Balears amb el nº 8951.

Codirectora i membre fundador del Centre Psicopediàtric Guia.

Pertany al Cos Facultatiu de Centre Mèdic Teknon on dirigeix ​​l'equip de Psicologia Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent).

Secretària de Comunicació de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre numerari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Membre del comitè científic del curs de postgrau "Curs d'Especialitats Pediàtriques" de Centre Mèdic Teknon.

Professora del Practicum del Màster Oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de Barcelona.

Com parlar als nens TDAH

Articles de premsa

"...Les nostres emocions estan influïdes per les nostres creences..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1308

Data: 13 d'abril de 2012

Les nostres emocions estan influïdes per les nostres creences, és a dir la manera com interpretem la realitat. Autors com Aaron Beck ens parlen sobre Influència arbitrària: arribar a conclusions sense tenir evidència suficient. “El meu fill té TDAH perquè no me’l van cuidar bé de petit”. Sobregeneralització: arribar a una conclusió general basada en un incident. “El Jaume no està fent els deures de ciència, no aprovarà el curs i no podrà anar a la universitat”.

Abstracció selectiva: focalitzar en un detall i no en le global. “No m’ha dit el que passa, sempre em menteix”. Personalització:  relacionar fets externs sense que tinguin una evidència certa. “L’Anna mai apaga els llums, ho fa per desafiar-me”.  Pensament dicotòmic: pensar en els extrems de tot o res. “En Lluís no té TDAH, hi ha dies que el seu comportament és com el dels altres nens i d’altres és millor. Amplificar i restar importància: visualitzar alguna situació com més o menys important del que realment és. “El Fran passa el temps barallant-se a l’escola. No li dono importància perquè ha d’apredre a defensar-se”.

Sovint en millorar les creences o distorsions millorem la comunicació amb  els nostres fills.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el divendres 28 juny 2019, 09:23