Rosa Mª Ibáñez

Psicòloga Clínica Infantil i Adolescent

Màster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Col·legiada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i Balears amb el nº 8951.

Codirectora i membre fundador del Centre Psicopediàtric Guia.

Pertany al Cos Facultatiu de Centre Mèdic Teknon on dirigeix ​​l'equip de Psicologia Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent).

Secretària de Comunicació de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre numerari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Membre del comitè científic del curs de postgrau "Curs d'Especialitats Pediàtriques" de Centre Mèdic Teknon.

Professora del Practicum del Màster Oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de Barcelona.

Educar l'autoestima

Articles de premsa

"...l'autoconcepte és la representació mental que cada un té de si mateix, a partir de com ens veuen des d'un punt de vista físic, personal i social..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1606

Data: 14 de Febrer de 2018

 

Per comprendre l'autoestima cal conèixer primer què és l'autoconcepte. L'autoconcepte és la representació mental que cada un té de si mateix, a partir de com ens veuen des d'un punt de vista físic, personal i social. Aquesta representació es realitza a partir de la imatge que la persona capta de si mateixa en els principals contextos en què es mou: escolar, social, familiar, etc. L'autoestima sempre facilita la sensació d'acceptació del propi nen o adolescent i amb això l'autoconfiança i la seguretat personal.

En el moment que un nen o un adolescent compara la imatge que ha anat formant d'ell mateix (en moltes ocasions condicionada pel seu entorn) amb la imatge de la persona que volia ser, comença a formar la seva autoestima. Un nen, per exemple, pot pensar que té una intel·ligència normal (autoconcepte) i això li desagrada, ja que la voldria tenir superior (autoestima). Si la diferència entre la imatge que es té de si mateix i la ideal és molt gran, l'autoestima és baixa, si la diferència és petita, l'autoestima serà alta. L'autoestima és molts cops subjectiva, davant d'això els educadors hem d'identificar i equilibrar actituds condicionades per l'entorn i allunyades de la realitat.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimecres 07 novembre 2018, 08:57