L'adolescència

És l'etapa de transició entre la infància i la vida adulta, és un comiat de les dependències infantils i un continu esforç per assolir un satisfactori coneixement personal.

L'adolescent és un viatger sense planell, que ha abandonat una localitat sense conèixer prou bé la pròxima. És una etapa de continus i inesperats canvis que es mouen entre les llibertats del passat i les responsabilitats del futur.

És també i fonamentalment una etapa de benvinguts canvis, benvingudes crisis i benvingudes adaptacions.

Trastorns emocionals


Pors excessives i injustificades

Les pors es poden considerar evolutives, formen part del desenvolupament del nen, proporcionant-li mitjans d'adaptació als diferents estímuls estressants, i generant capacitat d'afrontament i maduresa cognitiva. No obstant, algunes pors persisteixen durant anys podent perllongar-se  a l'adolescència,  altres apareixen en personalitats adolescents que esdevenen més ansioses, altres són conseqüents a l'aprenentatge ambiental que fa l'adolescent ( copiant respostes de por davant determinats estímuls ) i altres són conseqüents a experiències traumàtiques o a angoixa generalitzada.

Convé diferenciar les pors normals, que desapareixen espontàniament i que no interfereixen en el funcionament quotidià de la persona i que es presenten de forma lleu, de les pors patològiques i fòbies que requereixen avaluació i intervenció específica.

Per establir una por com patològica i fòbica, haurem d’observar que està fora de l’edat evolutiva d'aparició, que l’'stat de por és desproporcionat a la situació d'origen ( amb una intensitat desmesurada i amb un comportament desadaptatiu ), observant tanmateix que hi ha malestar significatiu front l'estímul desencadenant, signes evidents d'evitació de la situació temuda i anticipació negativa de la possible aparició de la por o de l'estímul temut. La por per tant es presenta com excessiva e irracional. Si observem a més que la por es produïda per un estímul o situació concreta i és molt aguda i persistent en el temps, constituirà una fòbia específica.

 

Sobrepreocupació i perfeccionisme excessiu

Les situacions més comuns que generen preocupació en l'adolescència estan relacionades amb l'àmbit acadèmic, social, inquietuds sobre el futur i dinàmiques relacionals familiars. La preocupació és un sentiment adaptatiu que condueix a un esforç per aconseguir bones fites i madurar.

Cal diferenciar les preocupacions normals de la sobrepreocupació. Es considerarà signe d'alarma quan hi han preocupacions generalitzades, existint una tendència a interpretar la realitat de forma ansiosa, és a dir, que les preocupacions es produeixen de forma excessiva i constant, provoquen angoixa significativa i interfereixen en la dinàmica quotidiana de l'adolescent, produint en la majoria de casos conductes reactives, somatitzacions, conductes de bloqueig i conductes d'evitació i negació.

El perfeccionisme és una característica de personalitat, que té com objectiu  buscar bons resultats, i que s'acompanya d'autoexigència i establiment de metes elevades. En un grau adaptatiu por conduir a importants esforços i conseqüents bons resultats. És patològic quan l'adolescent no és capaç de valorar els seus èxits, quan genera autocrítica negativa del que considera sempre insuficients resultats, quan estableix metes desmesurades i se sent fracassat en no aconseguir-les, sense ser capaç de valorar el seu esforç, sentint inseguretat, sobrepreocupació i angoixa.

 

Resistència a les relacions socials i vinculació familiar excessiva

Les bones relacions familiars són font de felicitat, el tindre un bon vincle familiar permet un correcte desenvolupament de l'adolescent, tant en el seu benestar adaptatiu ( sentint-se recolzat i estimat ) com en la formació de la seva personalitat, donant-li espai per esdevenir madur, autònom, i responsable.

No obstant si la relació és molt absorbent, normalment per sobreprotecció dels pares ( allargant el període de nen petit desprotegit i immadur, son joves que els seus pares encara anomenen " el nen " ) i/o per una personalitat dependent de l’adolescent ( mantenint la falta d'utonomia i de seguretat dels més petits ), o per una angoixa desmesurada a perdre els éssers estimats, es pot crear una vinculació excessiva desadaptativa. En conseqüència, l'adolescent es pot mostrar fora de l'àmbit familiar insegur, mostrant conductes de timidesa excessives sense fer servir les suficients estratègies en la resolució dels problemes, evitant la separació de la família, el que provoca inestabilitat en l'àmbit social i malestar personal.

Les relacions socials poden ser font de satisfacció, però també en l'adolescència generen elevada preocupació, perquè els adolescents tenen el desig de pertànyer a un grup i agradar. A vegades, condicionants com una vinculació familiar excessiva, temperaments ansiosos, temperaments desconfiats i suspicaços, personalitats carents d'empatia i de sensibilitat o el presentar angoixes excessives generalitzades o focalitzades en l'àmbit social, produeixen resistència a les relacions socials, adoptant l'adolescent un paper passiu i evitatiu front els seus iguals.

Queixes somàtiques

Els adolescents poden experimentar malestars físics benignes i transitoris com mal de cap, de panxa o cansament excessiu.

La senyal d'alarma apareix quan aquests símptomes es donen de forma recurrent i afecten el propi benestar del adolescent.

Normalment, aquestes queixes somàtiques desadaptives apareixen com a expressió de malestars psicològics, és a dir, aquests trastorns físics afecten al cos, però poden i solen tenir una causa psicològica.

Les queixes somàtiques més freqüents sospitoses de trastons emocionals i també afectius en adolescents, poden ser:

  • Mal de cap, mareig, sensació de debilitat.
  • Molesties abdominals.
  • Mal d'esquena.
  • Vómits freqüents.
  • Palpitacions.
  • Dolor toràcic.
  • Cicles menstruals  irregulars.
  • Dismenorrea.

Obssessions i compulsions

Les obsessions poden trobar-se dins de la normalitat, sobretot en personalitats més controladores, metòdiques i perfeccionistes o maniàtiques. Tanmateix, cada edat comporta preocupacions més obsessives, que en el cas de l'adolescència es podrien centrar en el àmbit social i de l'autoimatge.

Cal distingir però la normalitat de les obsessions patològiques, definides com pensaments involuntaris, intrusius i recurrents, inapropiats o carents de sentit.

Les compulsions podrien associar-se a rituals característics i benignes de la persona, i a les rutines adaptatives. En canvi, s'hauran de distingir del signe d'alarma que suposen les compulsions enteses com actes irreprimibles de caràcter repetitiu, en els que l'adolescent experimenta una obligatorietat d'execució, i que aparentment li suposen tenir una finalitat, quan en realitat la conducta no té un fi en sí mateixa, sinó que pretén evitar altres aconteixements i reduir l'ansietat de la persona en el moment de fer la conducta. L'activitat compulsiva es fa d'acord unes regles establertes respecte al moment, ordre, duració i número de vegades de fer-la. I si no es fa d’aquesta manera es produeix una necessitat de repetició.

Les obsessions i compulsions patològiques s'acompanyen d’ansietat i tenen per l'adolescent també com a finalitat mitigar-la, generant un malestar significatiu en el funcionament quotidià de l'adolescent.

Aquestes obsessions ( pensaments ) i compulsions ( actes ) que interrompen significativament les activitats quotidianes de l'adolescent i li alteren el seu propi benestar, poden constituir un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), trastorn ja de rellevància no específicament emocional i que requereix d'intervenció especialitzada.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 10 octubre 2017, 10:59