Les situacions més comuns que generen preocupació en l'adolescència estan relacionades amb l'àmbit acadèmic, social, inquietuds sobre el futur i dinàmiques relacionals familiars. La preocupació és un sentiment adaptatiu que condueix a un esforç per aconseguir bones fites i madurar.

Cal diferenciar les preocupacions normals de la sobrepreocupació. Es considerarà signe d'alarma quan hi han preocupacions generalitzades, existint una tendència a interpretar la realitat de forma ansiosa, és a dir, que les preocupacions es produeixen de forma excessiva i constant, provoquen angoixa significativa i interfereixen en la dinàmica quotidiana de l'adolescent, produint en la majoria de casos conductes reactives, somatitzacions, conductes de bloqueig i conductes d'evitació i negació.

El perfeccionisme és una característica de personalitat, que té com objectiu  buscar bons resultats, i que s'acompanya d'autoexigència i establiment de metes elevades. En un grau adaptatiu por conduir a importants esforços i conseqüents bons resultats. És patològic quan l'adolescent no és capaç de valorar els seus èxits, quan genera autocrítica negativa del que considera sempre insuficients resultats, quan estableix metes desmesurades i se sent fracassat en no aconseguir-les, sense ser capaç de valorar el seu esforç, sentint inseguretat, sobrepreocupació i angoixa.