L'estat d'ànim de l'adolescent és variable. És freqüent que apareguin estats passatgers de tristesa, pessimisme i apatia. La pròpia autoimatge i autoavaluació fràgils i les actituds i judicis de l'entorn poden ser causes d'aquesta variabilitat. Quan hi ha presència de patologia, la tristesa, el pessimisme i l'apatia es mantenen en el temps, són intenses i interfereixen en la vida diària de l'adolescent.

Els adolescents amb pessimisme excessiu descriuen sentiments de desesperança respecte al futur i senten que no val la pena esforçar-se per res. Estan convençuts que "no són bons", que el món és un lloc difícil, que són incapaços de fer canvis al respecte i senten desesperança i fragilitat.

En relació amb l'apatia i manca d'emoció/motivació o entusiasme perllongats en el temps, que es produeix inclús en els àmbits d'interès de l'adolescent, s'ha d'establir una diferència amb la "mandra" pròpia de l'edat i vinculada a situacions com els estudis i les responsabilitats.

En els adolescents amb tristesa, pessimisme i apatia, podem observar també fatiga i anhedònia. La fatiga és un símptoma subjectiu de cansament o de falta d'energia en la major part del temps i en qualsevol tipus d’activitat, encara que amb normalitat de la son. L'anhedònia és una pèrdua del interès o plaer disminuït en totes o gairebé totes les activitats, la major part del temps. Es manifesta per l'abandonament d'activitats usuals i recreatives, així com en un canvi restrictiu de les relacions interpersonals.