Alteracions de la comunicació familiar

La base de una bona convivència familiar es la adequada comunicació entre pares i fills i el respecte entre ells.

Dos factors importants són els que s'han de tindre en compte en la convivència familiar: primer que totes les persones  pensem i actuem diferent, i segon que la família no s'escull, és una relació biològica d'atzar.

A partir d'aquí, la comunicació és la pedra angular que farà que unes positives relacions familiars siguin possibles. Les senyals d'alarma que poden expressar que hi han alteracions en la comunicació familiar són:

• Necessitat habitual d'imposició de normes de forma autoritària.
• Establiment de normes poc clares i permissives.
• Poc o nul temps per xerrar entre pares i fills.
• Poc o nul temps de joc entre pares i fills.
• No ser capaços d’expressar necessitats, desitjos i emocions dins de la familia.
• Poca o nul.la capacitat d'empatia: posar-se en el lloc de l'altre.

Absència d'habilitats socials

La manca d'habilitats socials significa tenir dificultats per relacionar-se i comunicar-se amb altres persones, i no tenir un bon autocontrol emocional.

Aquesta absència té com a conseqüència que el nen té dificultats per a tenir bones relacions amb persones del seu entorn. S'ha de diferenciar entre aquells nens que no tenen aquestes habilitats, els que anomenem nens no assertius passius d'aquells que en general si les tenen però no les usen adequadament a cada situació, els que anomenem nens no assertius agressius.

 
Les principals característiques que pot mostrar un nen no assertiu agressiu són:

• Contesta de mala manera i/o falta al respecte
• Fa ús d'amenaces per aconseguir allò que desitja
• Crida i/o diu paraulotes
• Interromp constantment als altres i/o està inquiet
• Té dificultats per mantenir el control de les seves emocions
• No sap expressar les seves emocions de manera correcte ( les expressa de forma hostil, amenaçadora o exigent )
• Està tot el dia “en guàrdia” i tens

Les principals característiques que pot mostrar un nen no assertiu passiu són:

• Es sotmet a la voluntat d'altres persones
• S'aïlla de la resta i està poc considerat pels seus iguals
• Li costa fer amics i/o té pocs amics
• No mira als ulls dels desconeguts
• No sap expressar les seves emocions de manera correcte ( s'inhibeix )
• Es sent incòmode i/o insegur
• No sap seguir els rols socials dins de cada situació

Mutisme

El mutisme és la inhibició de la parla en totes les situacions.

El mutisme selectiu és un trastorn de la conducta, d'origen emocional, caracteritzat per la dificultat del nen per interactuar i parlar en determinades situacions. S'acostuma a manifestar quan s'incorpora a l'escola infantil o al traslladar-se a un nou centre escolar.

Els nens que manifesten aquestes conductes tenen una parla adequada i es comuniquen d'acord a la seva edat.

Les senyals d'alarma de mutisme selectiu són:

• No parlar en situacions concretes malgrat poder expressar-se amb normalitat en d'altres ( la seva familia ).
• No buscar la relació/comunicació encara que se li demani.
• No parlar davant persones que no formin part de la seva família o del seu cercle íntim d’amistats
• No mantenir un bon contacte visual.
• No somriure.
• No saludar, ni acomiadar-se, ni donar les gràcies.
• Fer servir altres formes de comunicació ( xiuxiuejar, fer servir les mans o el cap, escriure, etc. )
• Tenir dificultat per parlar d'ell mateix i per expressar els seus sentiments.
• Ser excessivament tímid.
• Aïllar-se de la resta de companys de l'escola.
• Ser dependent dels altres.

Hem de diferenciar aquestes conductes dels problemes de parla degudes a una falta de coneixement o fluïdesa del llenguatge. També s'ha de diferenciar dels trastorns del desenvolupament, de maduració o d'un trastorn de l'espectre autista. Finalment, també s'ha de descartar que no sigui un trastorn d'origen orgànic o sensorial, o bé conseqüència d'un fet emocionalment traumàtic.

Alteracions lleus de la comunicació e interacció social

Els nens que presenten alteracions lleus de la comunicació e interacció social els hi costa fer amics i relacionar-se amb els demés per un factor de timidesa i/o inhibició en situacions de relació social.

Normalment, són nens amb un caràcter ansiós que si no controlen, empitjora el procés. Les senyals d'alarma més habituals són:

• Por a parlar amb altres persones.
• Preferir estar sol.
• Parlar poc i/o parlar amb un to fluixet.
• Tenir un contacte ocular pobre o limitat.
• Tenir pocs amics.
• Preferir els grups reduïts.
• Tenir dificultats per dir el que pensa i/o expressar les emocions, per por, inseguretat o vergonya.

Alteracions greus de la comunicació e interacció social

Arribats a aquesta edat de 6 anys, ja s'haurien d'haver manifestat aquestes alteracions greus de la comunicació e interacció social amb les senyals d'alarma que anteriorment hem citat en la Primera Infància.

Tot i així, les senyals d'alarma per aquesta franja d'edat entre 6 a 12 anys, significatives de la possible presència de trastorns del espectre autista són:

• Contacte ocular pobre o limitat.
• Inexpressivitat facial.
• Dificultat per interactuar amb altres nens o nenes
• Poc o nul plaer en la interacció social.
• Poca o nul.la manifestació en compartir estats emocionals.
• Dificultat en jugar en grup i entendre les regles.
• Interès sensorial inusual en materials de joc o persones.
• Presència de moviments inusuals i/o repetitius de mans i/o cos.
• Excessiu interès en temes o objectes inusuals.
• Presència d'activitats o llenguatge de caràcter compulsiu o ritual.