Etapa Escolar

L'etapa escolar

És el període de desenvolupament que comença amb l'inici escolar i finalitza amb l´adolescència.

A aquesta edat el nen ha de sortir de casa seva i entrar a un món desconegut, on les persones que formen la seva família i el seu món fins a aquest moment, es queden fora. El seu èxit o fracàs en aquest període dependrà en part de les habilitats que hagi desenvolupat en els seus anys de vida anteriors. Aquest fet marca l'inici del contacte del nen amb la societat a la qual pertany, la qual fa exigències que requereixen de noves habilitats i destreses.

D'altra banda, la relació amb els pares canvia, iniciant-se un procés gradual d'independència i autonomia, i apareix el grup de amics com un referent important que es constitueix en un dels seus eixos centrals del desenvolupament.

Menyspreu personal i/o idees de mort

Els nens amb menyspreu personal refereixen sentiments d'inutilitat, incapacitat, culpabilitat i inferioritat. Aquests sentiments deriven en un baix autoconcepte o autoestima.


Una baixa autoestima pot generar en els nens sentiments com angoixa, dolor, indecisió, desànim, mandra i vergonya, entre d'altres i pot portar als nens a sentir-se poc valorats i a comparar-se amb els altres, sobrevalorant-ne les seves virtuts, i capacitats i menyspreant les pròpies.

Aquests sentiments poden portar-los a no tenir objectius, a no veure sentit a res, i es convencen ells mateixos de que són incapaços d'aconseguir els seus objectius. Com a resultat d’això, rendeixen menys en els estudis i els resulta més difícil fer amics, són menys feliços i els costa enfrontar-se als propis errors, decepcions i fracassos.

A vegades pot anar també associat el menyspreu personal a nens més perfeccionistes, ansiosos i autoexigents.

L'autoestima no és quelcom fix de per vida i es pot millorar. En alguns casos, és possible que sigui necessari l'ajuda d'un professional de la salut mental que els ajudarà a interpretar la realitat més positivament i a donar-se compte del que els fa únics i especials.

La manifestació de idees de mort, pot verbalitzarse com pensaments que poden variar des de idees de que la vida no val la pena, fins a plans ben estructurats sobre com morir o intenses preocupacions de fer-se mal o autolesionar-se.

Cal però poder diferenciar aquestes verbalitzacions d'altres fetes en moments explosius puntuals en els que diuen comentaris que no pensen, o de moments d'histrionisme i crida d’atenció.

Abans de la pubertat, tan el suïcidi com la temptativa són excepcionals, possiblement degut a la immaduresa que dificulta la planificació i execució. Malgrat això, si es detecten pensaments o idees de mort en els nens, és necessari consultar amb un professional expert que pugui avaluar-ho i tractar-ho.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 29 juny 2017, 15:03