Tant en el nounat com en el lactant els vòmits poden ser normals. Si són abundants i repetits i s'acompanyen d'una pèrdua de pes o d'una alteració de l'estat general poden ser senyal de malaltia (estenosi de pílor, oclusió intestinal, hèrnia hiatal, malaltia general com una infecció, gastroenteritis, etc.).

En el primer any de vida els vòmits més freqüents es produeixen per errors alimentaris. Solen ser deguts a una sobrealimentació produïda per la inquietud dels pares a satisfer la gana del lactant: preses massa abundants o massa freqüents o per introducció massa precoç d'alguns aliments. També pot passar, encara que és poc freqüent, que els vòmits siguin conseqüència d'una subalimentació per un aport insuficient, ja sigui en quantitat (biberons insuficients en nombre o en volum) o en qualitat (llets artificials massa diluïdes).

La presència de vòmits en la primera infància, descartada una malaltia pediàtrica, pot ser freqüent en nens temperamentalment ansiosos i amb tendència a somatitzar. Aquests nens que en general a partir dels dos anys poden arribar a presentar vòmits repetits durant dies consecutius, necessiten habitualment d'atenció psicofamiliar.