La primera infància

És l'etapa evolutiva que comprèn des del naixement fins a l'etapa preescolar.

És un dels moments del desenvolupament amb major capacitat de canvi ja que el cervell encara s'està formant. En aquests anys un ésser indefens i sense capacitat per sobreviure es converteix en un nen que pensa i s'emociona, que parla i corre, que es relaciona i comença a utilitzar les seves experiències.

Qualsevol problema té ara una més fàcil solució, és el millor moment per poder prevenir, detectar, diagnosticar i tractar qualsevol trastorn neurobiològic i / o psicoeducatiu.

Rebuig al menjar

 

El recent nascut pot presentar irritabilitat, rebutjant la succió quan se li dona el pit, plorant o mossegant. És normal la presència d’un període d’adaptació, però pot generalitzar-se, produint rebuig a mamar. Cal diferenciar-ho de la irritabilitat dels còlics, la irritabilitat per problemes en la succió i els plors de demanda.

També trobem lactants que no mostren interès pels aliments i no els reclamen. Pot indicar majoritàriament la presència d’un nen plàcid, encara que també pot ser un símptoma de retard.

La somnolència pot fer rebutjar l'aliment i és normal als dos primers mesos,  més tard, i també normal, pot aparèixer en lactants que hagin obtingut l'aliment més ràpidament.  Pot ser anòmala si apareix de forma brusca, o si és conseqüència a una immaduresa.

El rebuig al menjar pot ser anòmal si apareix de sobte o és selectiu.

Ens podem trobar un rebuig normal a les necessitats calculades, però si es força l'alimentació pot empitjorar, i es molt millor respectar un petit període adaptatiu.

No confonguem rebuig al menjar amb la pèrdua de temps o l'aversió a presentacions i aliments específics.

Dins la primera infància el rebuig s'aprèn abans que el plaer, acompanya al desenvolupament del jo del nen, al desig d'independència i de practicar noves habilitats, i es manté per captar l'atenció de l'entorn. El fet que el nen no mengi espanta als pares en termes del seu creixement, i fa que adoptin una dinàmica angoixant envers el menjar o amb excés d'atenció al nen, fet que desencadena i manté el rebuig a menjar, en un nen que troba el context idoni per captar l'atenció. Tanmateix si es tenen pautes rígides sobre el menjar, i per tant ansietat de complir-les, tot això influirà i molt negativament en el desig de menjar del nen. El tractament inclou essencialment pautes educatives per pares.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 12 desembre 2017, 17:46