La primera infància

És l'etapa evolutiva que comprèn des del naixement fins a l'etapa preescolar.

És un dels moments del desenvolupament amb major capacitat de canvi ja que el cervell encara s'està formant. En aquests anys un ésser indefens i sense capacitat per sobreviure es converteix en un nen que pensa i s'emociona, que parla i corre, que es relaciona i comença a utilitzar les seves experiències.

Qualsevol problema té ara una més fàcil solució, és el millor moment per poder prevenir, detectar, diagnosticar i tractar qualsevol trastorn neurobiològic i / o psicoeducatiu.

Trastorns de l'atenció i memòria

 

Els nens neixen amb una predisposició a atendre més a uns estímuls que a altres. Mica en mica aquesta atenció es va fent més voluntària a conseqüència de l'experiència i els aprenentatges. Amb l'exploració de l'entorn serà una atenció més controlada, motivada i cognitiva.

A partir del 2 anys l'atenció guanya control, adaptabilitat i capacitat planificadora. Aquest control atencional els permet fixar-se voluntàriament en els aspectes més rellevants d'una situació, ignorant els menys importants. A més a més el nen serà capaç de pensar quines seran les conseqüències de certes accions.

A partir dels 3 anys els nens poden focalitzar l'atenció en activitats de curta durada i que els hi motiven. Als 3 anys els hi encanta prestar atenció per escoltar contes. L'inici de l'atenció sostinguda els permet interessar-se, participar de l'entorn i facilitar la dinàmica del joc.

Als 4 anys, l'atenció comença a tenir característiques estratègiques, ja no desitjen, per exemple, sols escoltar els contes sino mirarlos i intentar entendre les seves imatges en periodes més llargs de temps. També per exemple, el nen buscarà de manera sistemàtica algun objecte que hagi perdut, mirant els llocs on l'ha vist per última vegada, de forma sostinguda. Als 4 anys l'atenció sostinguda i selectiva els hi permet no sols jocs sinó també aprenentatges de major temps de durada.

L'atenció es coordina amb altres processos cognitius com la memòria, el raonament i la resolució de problemes.

Els nens que no desenvolupen les seves capacitats atentives, habitualment tenen problemes de l'aprenentatge. La detecció d'un trastorn de l'atenció es pot portar a terme al començament de l'etapa preescolar.

Des dels primers dies els bebès són capaços de registrar en la seva memòria aconteixements, encara que es tracta de situacions senzilles. Així, doncs, a partir dels sis mesos serà capaç de buscar un objecte quan l'amaguem.

A partir dels 2-3 anys els nens tenen memòria autobiogràfica, és a dir, són capaços de descriure els seus records.

A partir dels 4 anys es útil pel aprenentatge conèixer si els nens destaquen més en memòria visual o auditiva, no per estimular, sinó per recolzar i estabilitzar el seu desenvolupament.

 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 22 juny 2017, 15:30