La primera infància

És l'etapa evolutiva que comprèn des del naixement fins a l'etapa preescolar.

És un dels moments del desenvolupament amb major capacitat de canvi ja que el cervell encara s'està formant. En aquests anys un ésser indefens i sense capacitat per sobreviure es converteix en un nen que pensa i s'emociona, que parla i corre, que es relaciona i comença a utilitzar les seves experiències.

Qualsevol problema té ara una més fàcil solució, és el millor moment per poder prevenir, detectar, diagnosticar i tractar qualsevol trastorn neurobiològic i / o psicoeducatiu.

Comunicació i llenguatge


Retard simple de la parla

El retard de la parla pot ser de caràcter simple i significa que és una parla que apareix més tardanament si bé en forma correcta, apareixent en el retard simple de la parla estructures de caràcter gramatical subjecte-verb-predicat més tard del tres i abans dels tres anys i mig d'edat, límit per plantejar una intervenció terapèutica.

 

Trastorns de la parla i tartamudesa

 

Parlem de trastorn de la parla quan aquesta no es realitza correctament perquè es troben afectats els òrgans motrius que hi intervenen (llavis, llengua, dents, paladar i respiració).



Trobem quatre trastorns en la parla:



a)  Dislàlia: trastorn en l'articulació dels fonemes que consisteix en l’absència, alteració o substitució d'un o més fonemes de causa benigna o per una possible patología en els òrgans fonoarticulatoris. Trobem 3 tipus de dislàlia:

  1.  Evolutiva: es produeix durant el desenvolupament de la parla fins als 4 anys ( els sons fricatius com la “r” fins els 5 anys ). Habitualment dins d'aquesta edat no precisa correcció i expressa una certa lentitud benigne.


  2.  Funcional: deguda a un mal funcionament del òrgans que intervenen a la parla. Es  corregeix segons el so a partir dels quatre anys. Coincideix amb dificultats en el desenvolupament de la psicomotricitat fina o amb causes ambientals i/o educatives.



Dificultats més comuns:

  • Substitució: un so es canvia per un altre al principi, mig o final d’una paraula.
  • Omissió: omet el fonema que no sap pronunciar. Pot ometre una síl.laba.
  • Inserció: afegeix un so que no correspon i que li serveix de recolzament ("drosa" per rosa ).
  • Distorsió: deformació del so degut a una imperfecta posició dels òrgans fonoarticulatoris.



     Segons el so afectat trobem diferents tipus:



     . rotacisme /r/        . sigmatisme /s/             . lambdacisme /l/
     . gammacisme /g/   . deltacisme /d/, /t/       . betacisme /b/, /p/
     . kappacisme /K/     . yeisme /ll/.                     .  jotacisme /j/  
         

  3.  Auditiva: deguda a un dèficit auditiu. Provocada molts cops per hipoacúsia intermitent per otitis mitja serosa.


b)    Disglòsia: dificultat en la producció oral deguda a alteracions anatòmiques i/o fisiològiques ( no del SNC ). Pot ser labial ( llavi leporí ), lingual ( frenillo curt ), mandibular ( tipus d'oclusió ) o palatina ( paladar ogival ).

c)    Disartria: dificultat en la producció oral deguda a una lesió del SNC. 


c)    Disfèmia o tartamudesa: és un trastorn que afecta la fluïdesa de la parla. Parlarem de disfèmia quan el nen al parlar repeteix o prolonga involuntàriament part d'una paraula o so i, a més s'observa una conducta d'esforç: desvia la mirada o mou el cap.

 
Entre els 3 i 4 anys molts nens titubegen al parlar i poden repetir síl.labes o paraules. Aquesta forma de parlar s'anomena disfèmia transitòria benigna, no precisa tractament i es supera amb l'edat.

Retard del llenguatge

 

Parlem de retard en el llenguatge quan hi ha una manca de desenvolupament del llenguatge a l’edat que normalment es presenta. El llenguatge es va perfeccionant i integrant fins els sis anys, aproximadament. Algunes conseqüències del retard del llenguatge són:

  • Problemes per comunicar-se: entendre i expressar-se.
  • Dificultats en els aprenentatges de la lectoescriptura
  • Dificultats en l’aprenentatge de normes socials i de conducta.

 


Criteris evolutius:

  • 0-3 mesos: Pot plorar i cridar. Reacciona als sorolls. Sons guturals.
  • 3-6 mesos: Inici del balboteig (pa-pa, ba-ba, ma-ma). Somriu. Reacciona a la veu adulta.
  • 6-9 mesos: Laleig. Síl.labes aïllades (da, ma, ca). Respon vocalment a l'estímul i al mirall.
  • 9-12 mesos: Imita sons. Diu mama, papa.
  • 12-15 mesos:Pot dir 2-4 paraules familiars.
  • 15-18 mesos: Pot dir unes 5 paraules.
  • 18-21 mesos: 10 o més paraules.
  • 21-24 mesos: 20-50 paraules. Combina dues o més paraules en forma de argot. Expressa necessitats.
  • 24 mesos: Pot fer servir el jo, mi, tu. Diu el seu nom.
  • 30 mesos: Diu nom i cognoms. Comença a fer frases simples gramaticalment incorrectes.
  • 3 anys: Pregunta on, com, per què. Frases amb subjecte, verb i predicat.
  • 4 anys: Frases de 6-8 paraules. Pot conjugar els temps verbals.

 


L'absència d'aquests criteris pot ser una senyal d'alarma.

Alteracions lleus de la comunicació e interacció social

 

Quan parlem d'alteracions lleus de la comunicació e interacció social ens referim, principalment, a aquells nens que els hi costa fer amics i relacionar-se amb els demés per un factor de timidesa i/o inhibició en situacions de relació social. Normalment, són nens amb un caràcter ansiós per la seva falta de maduresa emocional. Les senyals d'alarma les resumim en:

 

  • por a parlar amb altres persones
  • li costa respondre quan un adult interacciona amb ell.
  • prefereix estar sol
  • parla poc i/o parla fluixet
  • major dependència de les figures de referència
  • té un contacte ocular pobre o limitat
  • prefereix els grups reduïts
  • tendeix a ser poc expressiu

Alteracions greus de la comunicació e interacció social

 

En aquest apartat fem referència a la qualitat de les capacitats del nen de 0 a 4 anys en les seves habilitats de comunicació verbal i no verbal i de interacció social recíproca, independentment del nivell de llenguatge que tingui el nen i de les seves capacitats cognitives. En termes psicopatològics estaríem parlant de la presencia de possibles trastorns del espectre autista.

 


Els següents criteris són senyals d'alarma:

  • contacte visual pobre, costa que miri o mantenir la mirada.
  • no somriu a altres persones.
  • rarament comunica emocions vers la expressió facial, és poc expressiu.
  • no s'interessa pels altres nens o adults.
  • no té interès en compartir amb altres persones coses que li agraden.
  • no porta objectes als pares i tampoc senyala.
  • el llenguatge moltes vegades és ecolàlic ( repetició de la parla ).
  • las frases son sovint vocalitzacions sense significat i estereotipades.
  • en omissió de llenguatge, no hi ha un ús espontani de gestos, o el seu ús és inapropiat.
  • no hi ha joc simbòlic.
  • el joc pot ser repetitiu i utilitza els objectes de manera no funcional.
  • presenta comportaments estereotipats

 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 29 juny 2017, 15:03