ANSIETAT

• L’ANSIETAT EN LA INFÀNCIA

La presència d’ansietat en la infància pot ser plenament normal i més en un entorn estressant. Ara bé, hi ha infants que degut a la seva immaduresa o al seu temperament, presenten una major vulnerabilitat emocional.

Els principals signes d’una afectació emocional són l’alta intensitat i continuada preocupació, i una anticipació de la situació com a perillosa abans de que passi. És a dir, el nen/a manté una preocupació excessiva i anticipatòria per algun aspecte determinat que li crea ansietat, generalitzant-se a altres situacions.

Algunes manifestacions típiques de l’ansietat infantil són:

• Palpitacions o augment de la freqüència cardíaca
• Sensació d’ofec o respiració agitada
• Tensió muscular
• Sensació de nàusees
• Malestar estomacal
• Cefalea tensional (mal de cap)
• Tremolors
• Pensaments de perill
• Pensaments de incompetència
• Dificultats conciliar el son
• Despertars nocturns
• Evitació de la situació o estímul

Pors desproporcionades i persistents

La por és un mecanisme natural que alerta al nen/a d’un perill amb riscs innecessaris.

No obstant, quan les pors són desproporcionades, persistents i amb una alta intensitat, interferint en la vida diària del nen/a, estem davant d’un trastorn emocional que podem anomenar fòbia.

Desproporcionades: quan l’objecte que causa la por no és amenaçant i el nen presenta una reacció exagerada.

Persistents: perquè la por pot aparèixer tant en el dia com en la nit i pot anar acompanyada de símptomes físics. Una vegada que desapareix l’objecte o la situació que li provoca por, aquesta sempre persisteix.

Sobrepreocupació excessiva i anticipatòria

Tot nen/a sofreix algun tipus de preocupació en un moment de la seva vida, és un sentiment adaptatiu, donat que el prepara per l’acció.

Però, s’ha de distingir aquest tipus de preocupació de les conductes que manifesten una elevada ansietat, interferint significativament en el desenvolupament i el benestar normal de la vida del nen/a.

Ansietat en allunyar-se dels pares

Els principals signes d’alerta són l’alta intensitat i continuada preocupació, i una anticipació de la situació com a perillosa abans de que passi.

• Pot patir excessiu malestar quan sols pensa en separar-se dels pares
• Gran preocupació per perdre les seves figures parentals i pensar que puguin patir un dany.
• Gran preocupació perquè pugui haver un esdeveniment que els separi.
• Resistència a anar a l’escola.
• Resistència a anar-se’n a dormir sense les figures parentals.

Queixes somàtiques

Els nens/es experimenten malestars físics al llarg de la seva vida evolutiva, ja siguin mal de cap, de panxa o cansament excessiu.

El senyal d’alarma apareix quan aquests símptomes es donen de forma repetida, continuada e inadequada per la fase evolutiva del nen/a.

Normalment, les queixes somàtiques desadaptives apareixen com a expressió del malestar psicològic És a dir, aquests trastorns físics afecten al cos, però poden tenir una causa psicològica.

• SITUACIONS HABITUALS EN L’ANSIETAT

Les principals senyals d’alerta de dificultats emocional són les següents:

• Preocupar-se massa per les coses o patir per tenir por a una situació del futur, mantenint la preocupació excessiva, anticipatòria,i en algunes ocasions generalitzant-se a altres situacions.
• Dificultat per separar-se dels pares.
• Por a que els hi passi alguna cosa als pares.
• Rebuig a anar a escola
• Dificultats per anar a dormir sol.
• Presència recurrent de malsons.
• Por a les ferides o dany físic
• Por a la foscor
• Por a éssers imaginaris, com fantasmes o monstres
• Por als sorolls intensos
• Por a la presencia d’estranys
• Por als animals

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR

La por és un mecanisme natural que alerta al nen/a d’un perill amb riscs innecessaris. No obstant, quan les pors són desproporcionades, persistents i amb una alta intensitat, interferint en la vida quotidiana del nen/a és quan hauríem d’acudir a un professional que ajudi al nostre fill a aprendre estratègies i tècniques per poder enfrontar-se a aquestes situacions.

• ACOMPANYAR L’ANSIETAT DES DE L’ENTORN

Com a pares el que podem fer és actuar com a models pel nostre fill, intentar mostrar formes d’enfrontar-se a l’ansietat de manera adequada, acompanyant i validant el nostre fill emocionalment. Podem acompanyar-lo a exposar-se de forma gradual, deixant que prengui el seu temps i sense forçar-lo.

TRASTORNS RELACIONATS EN L’ANSIETAT

► Trastorns d’ansietat

• L’ANSIETAT EN ADOLESCENTS i JOVES

L’adolescència és una etapa de molts canvis físics i psicològics, cosa que pot desencadenar fàcilment en situacions d’estrès. Si són moments de curta durada, hem de deixar un temps d’adaptació, i normalment no hi ha conseqüències a llarg termini.

Ara bé, davant de situacions d’estrès que s’allarguen en el temps, un estat d’alerta crònic pot provocar en adolescents l’aparició d’afectació emocionals i problemes d’ansietat.

Algunes manifestacions típiques de l’ansietat són:

• Palpitacions o augment de la freqüència cardíaca
• Sensació d’ofec o respiració agitada
• Tensió muscular
• Augment de la temperatura corporal
• Sensació de nàusees
• Malestar estomacal
• Cefalea tensional (mal de cap)
• Tremolors o sensació de formigueig
• Sobre preocupació excessiva
• Evitació de l’estímul o situació temuda

• SITUACIONS HABITUALS EN L’ANSIETAT

Les situacions més comuns que generen preocupació en l’adolescència estan relacionades amb l’àmbit acadèmic, social, inquietuds sobre el futur i dinàmiques relacionals familiars.
Algunes situacions habituals que generen ansietat en l’adolescència poden ser:

• Por al fracàs acadèmic i a la competència escolar:
El perfeccionisme és una característica de personalitat, que té com a objectiu buscar bons resultats, i que s’acompanya d’autoexigència i establiment de metes elevades. En un grau adaptatiu pot conduir a importants esforços i conseqüents bons resultats. Pot ser un problema quan l’adolescent no és capaç de valorar els seus èxits, quan genera autocrítica negativa del que considera sempre insuficients resultats, quan estableix metes desmesurades i se sent fracassat en no aconseguir-les, sense ser capaç de valorar el seu esforç, sentint inseguretat, sobre preocupació i angoixa.

• Preocupació per les relacions:
Les relacions socials poden ser font de satisfacció, però també en l’adolescència generen elevada preocupació, perquè els adolescents tenen el desig de pertànyer a un grup i agradar. A vegades, condicionants com una vinculació familiar excessiva, temperaments ansiosos, temperaments desconfiats i suspicaços, personalitats carents d’empatia i de sensibilitat o presentar angoixes excessives generalitzades o focalitzades en l’àmbit social, produeixen resistència a les relacions socials, adoptant l’adolescent un paper passiu i evitatiu enfront dels seus iguals.

• Qüestions de salut (dany físic, mort)

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR

La preocupació és un sentiment adaptatiu que condueix a un esforç per aconseguir bones fites i madurar. Cal diferenciar les preocupacions normals de la sobrepreocupació. Es considerarà signe d’alerta quan hi ha preocupacions generalitzades, existint una tendència a interpretar la realitat de forma ansiosa, és a dir, que les preocupacions es produeixen de forma excessiva i constant, provoquen angoixa significativa i interfereixen en la dinàmica quotidiana de l’adolescent, produint en la majoria de casos conductes reactives, somatitzacions, conductes de bloqueig i conductes d’evitació i negació, és en aquests casos quan haurem de demanar ajuda a un professional.

• ACOMPANYAR L’ANSIETAT DES DE L’ENTORN

Fomentar una bona comunicació dins l’àmbit familiar és molt important per ajudar als nostres fills a superar la seva ansietat. Haurem d’intentar comprendre que és important pels nostres fills i valorar-ho per tal de generar una sensació de seguretat i benestar.

A més, parlar sobre aquelles situacions que generen temor o ansietat, amb una actitud comprensiva i atenta, ens ajudarà a validar les seves emocions i fer-los sentir compresos.

TRASTORNS RELACIONATS EN L’ANSIETAT

► Trastorns d’ansietat