TRASTORN DE SÍMPTOMES PSICOSOMÀTICS

En els nens, igual que en els adults, diverses malalties i símptomes estan relacionats amb factors psicològics, és més, aquests factors poden ser la causa del símptoma o malaltia física o bé poden actuar com a desencadenants, agreujants o influir en el manteniment de la malaltia al llarg del temps.

Freqüentment aquests símptomes físics tenen una relació temporal amb determinats esdeveniments vitals estressants (anar a escola, fer un examen, etc).

La dificultat per a l’expressió verbal de les emocions en la infància, fruit de la immaduresa emocional i cognitiva, està considerada com un dels factors que faciliten la comunicació del malestar emocional i afectiu a través de símptomes físics.

Els nens amb tendència a presentar trastorns psicosomàtics tenen habitualment certes característiques temperamentals: perfeccionisme, altes expectatives personals, autosuficiència, hiperresponsabilitat, acostumen a voler ser “bons en tot”, tendeixen a negar les seves ansietats, i acostumen a viure amb famílies sense problemes aparents, ara bé on també els conflictes, i sense ser prou conscients, són negats o relegats.

Segons criteris DSM-5, el trastorn de símptomes psicosomàtics es caracteritza per:

Un o més símptomes somàtics que causen malestar o donen lloc a problemes significatius a la vida diària.

Pensaments, sentiments o comportaments excessius relacionats amb els símptomes somàtics o associats a la preocupació per la salut.

Encara que algun símptoma somàtic pot no estar contínuament present, el trastorn simptomàtic és persistent (en general més de sis mesos).

► TRACTAMENT

El tractament és psicològic i anirà en la linia d’explorar les creences i expectatives sobre la salut, aprendre a conviure amb l’estrès i els símptomes físics, reduir la preocupació sobre els símptomes, deixar d’evitar situacions o activitats a causa de les sensacions físiques incòmodes, millorar l’adaptació en situacions familiars, escolars i socials, així com explorar i tractar altres aspectes psicològics que puguin estar influint en l’aparició d’aquests símptomes (ansietat, estat d’ànim baix, insatisfacció, etc.).

En alguns casos, es recomana l’ús psicofarmacològic.