TRASTORNS D’ANSIETAT

L’ansietat en nens i adolescents és una resposta emocional natural davant situacions noves, exigents o percebudes com a amenaçadores. En petites dosis, l’ansietat és adaptativa i ens ajuda a estar alerta i a preparar-nos per afrontar reptes.
No obstant això, quan aquesta ansietat és excessiva, persistent i desproporcionada, pot arribar a convertir-se en un trastorn d’ansietat que afecta el rendiment acadèmic, les relacions socials i el benestar personal i familiar.
En el nostre centre de psicologia infantil i juvenil, ajudem les famílies a identificar quan l’ansietat forma part del desenvolupament normal i quan és necessari iniciar un tractament psicològic especialitzat.

Què és l’ansietat i quan es considera un problema?

L’ansietat pot manifestar-se de dues maneres:

• A nivell psicològic: preocupació excessiva, pors intenses, pensaments negatius recurrents.
• A nivell físic: mal de panxa, mal de cap, nàusees, tensió muscular, palpitacions o dificultat per respirar.

Parlem de trastorn d’ansietat en la infància o adolescència quan:

• La por o preocupació és desproporcionada.
• Es manté durant setmanes o mesos.
• Interfereix en la vida escolar, familiar o social.
• Genera evitació constant de situacions quotidianes.

Una detecció precoç de l’ansietat infantil és clau per evitar que es cronifiqui.

Causes de l’ansietat infantil

Els trastorns d’ansietat en nens no tenen una única causa. Normalment intervenen:

• Factors biològics.
• Temperament o Personalitat
• Factors ambientals externs i dinàmiques familiars
• Experiències estressants

Cada persona requereix una avaluació i tractament psicològic individualitzat.

• Trastorn d’ansietat per separació

És freqüent en nens petits, i Es refereix al malestar quan es preveu o es viu una separació de les figures de més aferrament però esdevé problemàtic quan és molt intens o persistent.

Símptomes habituals:

• Por excessiva a separar-se dels pares. Preocupació per la possible pèrdua dels pares o família o a que puguin patir algun mal. Preocupació perque pugui passar un aconteixement advers que causi la separació (catàstrofes, accidents)
• Resistència o rebuig a sortir, lluny de casa, a l’escola o a un altre lloc per por a la separació.
• Por o resistència a estar sol o sense els pares a casa o a altres llocs
• Resistència o rebuig a dormir fora de casa o a dormir sense estar a prop d’ells.

És una de les consultes més habituals en psicologia infantil.

• Mutisme selectiu

El nen o adolescent parla amb normalitat en alguns contextos (com a casa) però no pot parlar en altres situacions socials, com per exemple a l’escola, no poder parlar amb amb companys o professors. Això repercuteix en la seva comunicació social i en l’àmbit acadèmic.
No és desobediència ni timidesa extrema, sinó un trastorn d’ansietat social infantil que requereix intervenció especialitzada.

• Fòbia específica

Por intensa i desproporcionada davant d’un objecte o situació concreta:

• Foscor
• Animals
• Tempestes
• Sang o ferides

L’infant evita activament la situació i això interfereix en el seu dia a dia, tenint una resposta de por intensa i desproporcionada al perill real que interfereix en la qualitat de vida.

• Trastorn d’ansietat social

És normal sentir nervis en algunes situacions socials, com fer una exposició o conèixer gent nova. Però en el trastorn d’ansietat social (fòbia social), la por a ser jutjat, criticat o fer el ridícul és intensa i persistent.

En nens i adolescents, aquesta ansietat social pot afectar el rendiment escolar, les amistats i l’autoestima, i pot portar a evitar situacions habituals com parlar a classe, anar a festes o interactuar amb companys.

Els principals símptomes de la fòbia social són:

• Por intensa a ser observat o jutjat.
• Vergonya excessiva.
• Evitació de situacions socials.
• Ansietat abans i durant esdeveniments socials.
• Pensaments negatius després de les interaccions socials.

També poden aparèixer símptomes físics d’ansietat com tremolor, suor, mal de panxa o sensació de bloqueig mental.

Si el teu fill o filla evita situacions socials, pateix molt abans d’interaccions habituals o l’ansietat interfereix en la seva vida escolar o social, és recomanable consultar amb un especialista de psicologia infantil i juvenil.

• Trastorn de pànic

El trastorn de pànic és un tipus de trastorn d’ansietat caracteritzat per l’aparició sobtada d’atacs de pànic: episodis intensos de por que es desencadenen de manera inesperada, fins i tot en situacions quotidianes.

A diferència d’un atac d’ansietat puntual, que normalment té un desencadenant clar, en el trastorn de pànic els episodis poden aparèixer en moments completament neutres: a casa, a l’escola , o fins i tot mentre descansen. I en moltes ocasions després d’aquests episodis, es comença a evitar llocs o situacions per por de repetir l’experiència.

En el nostre centre de psicologia infantil i juvenil, atenem nens i adolescents que experimenten aquests episodis i ajudem les famílies a entendre què està passant i com intervenir de manera efectiva.

Què és un atac de pànic?

Un atac de pànic en adolescents apareix de forma brusca i arriba al punt màxim en pocs minuts. El cos reacciona com si estigués en perill real, encara que no hi hagi cap amenaça.

Símptomes físics habituals:

• Palpitacions o cor accelerat
• Sensació d’ofec o dificultat per respirar
• Tremolor o sudoració
• Mareig o sensació de desmai
• Dolor o opressió al pit
• Nàusees o malestar abdominal

Símptomes psicològics:

• Por a morir o perdre el control
• Pensaments catastròfics
• Por intensa que es repeteixi l’episodi

Parlem de trastorn de pànic quan:

• Els atacs es repeteixen.
• Hi ha por constant a tenir-ne un altre.
• El nen o adolescent comença a evitar llocs o situacions.
• L’ansietat interfereix en l’escola, les relacions o la vida familiar.

• Agorafòbia

L’agorafòbia és un Trastorn d’ansietat que es manifesta en determinats tipus de llocs o situacions. És més comuna en:

• Espais oberts o tancats
• Transport públic (autobús, metro, tren)
• Fer cua o estar entre moltes persones
• Multituds
• Sortir sol de casa

Les persones amb agorafòbia tenen por que pugui passar alguna cosa terrible en aquestes situacions i que no disposin d’escapament ni ajuda per alleujar els símptomes d’ansietat.

Els signes d’agorafòbia poden incloure:

• Por o ansietat constants gairebé cada vegada que el nen es troba en una situació temuda
• Reaccions desproporcionades respecte al perill real de la situació
• Símptomes físics, com mareig, desfalleixement o por a morir
• Evitació activa de les situacions que provoquen ansietat.
• Patiment que interfereix amb el funcionament social o acadèmic.

• Trastorn d’ansietat generalitzada

El trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) està caracteritzat per preocupacions i pensaments ansiosos excessius i persistents sobre situacions quotidianes, que el nen o adolescent no pot controlar i que interfereixen en la seva vida diària, l’escola i les relacions socials.

Aquestes preocupacions són sovint desproporcionades respecte al que la situació realment representa, i la persona en moltes ocasions no pot deixar de “donar li voltes” als mateixos pensaments tot i ser conscient que són irracionals.

Els símptomes del trastorn d’ansietat generalitzada en nens i adolescents poden incloure:

Símptomes emocionals i cognitius

• Preocupació constant i ansietat anticipatòria per múltiples temes. Normalment hi ha sobrepreocupació que els afecta la seva qualitat de vida sobre el rendiment escolar i exercicis o exàmens, com els veuen els altres o si agradaran, la salut pròpia o de la família, el futur, possibles errors o fracassos que encara no han passat…
• Necessitat de seguretat i reafirmació contínua.
• Dificultat per controlar pensaments ansiosos.
• Manca de concentració o sensació de ment en blanc.

Símptomes físics i conductuals

• Inquietud o nerviosisme
• Fatiga o cansament freqüent
• Irritabilitat o tensió muscular
• Problemes de son (dificultat per dormir o mantenir el son)
• Queixes físiques com mals de cap o de panxa sense causa orgànica clara

A més, alguns nens poden mostrar comportaments d’evitació o inseguretat davant de situacions que els generen ansietat, o buscar constantment reafirmació dels adults.

► TRACTAMENT

La detecció precoç dels trastorns d’ansietat és fonamental. Com més aviat s’identifiquin els primers símptomes millor serà l’evolució futura del nen o adolescent. Un diagnòstic i intervenció precoç ens ajuda a una millor evolució futura.

El tractament dels trastorns d’ansietat és integral i personalitzat, combinant diversos enfocaments adaptats a l’edat i a les necessitats del nen o adolescent:

Psicoteràpia especialitzada

La teràpia es més efectiva per aprendre a reconèixer i gestionar els pensaments i emocions ansiosos. Els objectius principals inclouen:

• Aprendre a afrontar i controlar l’ansietat en situacions quotidianes.
• Desenvolupar estratègies de regulació emocional.
• Millorar l’autoestima i les habilitats socials per guanyar confiança en les relacions amb els altres.
• Treballar amb la família per reduir conductes protectores que poden mantenir l’ansietat i fomentar l’autonomia del nen.
• Suport psicopedagògic i adaptacions escolars si es necessari.

Tractament farmacològic

En alguns casos, especialment quan l’ansietat és intensa o persistent, es pot combinar la psicoteràpia amb medicació supervisada per un psiquiatre infantil o adolescent, sempre amb l’objectiu de potenciar els beneficis de la intervenció psicològica.

Al nostre centre de psicologia infantil i juvenil a Barcelona, oferim avaluació personalitzada i tractament integral dels trastorns d’ansietat, combinant psicoteràpia, intervenció familiar i, si cal, suport farmacològic, per ajudar a recuperar benestar emocional, confiança i autonomia.