TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA)

Els trastorns de la conducta alimentària són alteracions que es caracteritzen per patrons anormals de comportament alimentari i una preocupació obsessiva pel pes corporal i la imatge. Aquests trastorns afecten negativament la salut física, emocional i social de les persones. Existeixen diversos tipus de trastorns de la conducta alimentària, entre els quals es destaquen l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartaments i altres trastorns alimentaris específics. Cadascun d’aquests trastorns té les seves pròpies característiques distintives en termes de símptomes, causes i conseqüències, però comparteixen una preocupació central per l’alimentació i el pes corporal. Sovint, aquests trastorns estan associats amb problemes d’autoestima, control, perfeccionisme, trauma emocional, pressió social i trastorns psicològics coexistents, com la depressió i l’ansietat.

• Anorèxia nerviosa

L’anorèxia nerviosa es caracteritza per una restricció de la ingesta d’aliments, acompanyada per una por intensa a guanyar pes i una percepció distorsionada del propi cos.

Els adolescents que la pateixen acostumen a fer conductes de restricció d’aliments, com saltar-se àpats, començar a eliminar aliments en els menjars, obsessionar-se amb l’esport o bé realitzar conductes compensatòries com utilitzar laxants o vomitar.

La diferència amb la bulímia és que en l’anorèxia nerviosa, l’adolescent perd una quantitat significativa de pes i no arriba als nivells que mèdicament es consideren saludables.

Els factors de risc inclouen pressions socials, baixa autoestima, successos estressants i trastorns afectius. Les seves manifestacions físiques inclouen pèrdua de pes, desnutrició, feblesa i problemes cardiovasculars. A nivell emocional, pot portar a la depressió, aïllament social i pensaments suïcides.

• Bulímia

La bulímia es caracteritza per episodis recurrents d’ingesta excessiva d’aliments seguits per comportaments compensatoris, com el vòmit autoinduït o l’ús excessiu de laxants.

Els factors de risc inclouen pressions socials, baixa autoestima, traumes emocionals i trastorns d’ansietat. A nivell físic, pot causar desequilibris electrolítics, problemes gastrointestinals, etc. A nivell emocional, pot portar a sentiments de culpa, falta de control i ansietat.

• Trastorn per afartament

El trastorn per afartament és un trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per episodis recurrents d’ingesta excessiva i descontrolada d’aliments en un període de temps breu, acompanyats per una sensació de pèrdua de control durant els episodis.
Aquests afartaments solen anar seguits de sentiments de culpa, vergonya o malestar emocional. A diferència de la bulímia nerviosa, en el trastorn per afartament no es presenten conductes compensatòries inapropiades, com el vòmit autoinduït, l’ús excessiu de laxants o l’exercici compulsiu, per a contrarestar l’excés de menjar consumit.

► TRACTAMENT

Tractament nutricional:
La teràpia nutricional és un component essencial del tractament per als TCA. L’objectiu és establir un patró d’alimentació saludable i restaurar un pes corporal adequat. Això pot implicar la col·laboració amb un dietista o nutricionista per a desenvolupar un pla de menjars individualitzat i monitorar el progrés del pacient.

Tractament psicològic:
La teràpia psicològica, especialment la teràpia cognitiu-conductual (TCC), ha demostrat ser eficaç en el tractament dels TCA. La TCC s’enfoca a identificar i canviar els pensaments i comportaments disfuncionals relacionats amb el menjar, el pes i la imatge corporal.

Tractament psicofarmacològic:
En alguns casos, és pot considerar l’ús de medicaments com a part del tractament per als TCA.

Suport familiar i social:
El suport de la família i els amics és fonamental en el procés de recuperació dels TCA. La participació de la família en la teràpia pot ajudar a millorar la comunicació, enfortir les relacions i proporcionar un sistema de suport continu per al pacient.

Seguiment i prevenció de recaigudes:
És important establir un pla de seguiment a llarg termini per a monitorar el progrés del pacient i prevenir recaigudes. Això pot incloure sessions regulars de teràpia, suport continu de la família i el desenvolupament d’estratègies d’afrontament efectives.

Actualment, disposem de tractaments tant psicològics com psicofarmacològics molt efectius per poder tractar una persona amb TCA.

Per tant, és imprescindible una detecció precoç i exploració per part dels professionals per tal d’aconseguir el millor pronòstic possible, ja que en la majoria de casos i amb els tractaments eficaços que disposem en l’actualitat, l’evolució és favorable.