La primera infància

És l'etapa evolutiva que comprèn des del naixement fins a l'etapa preescolar.

És un dels moments del desenvolupament amb major capacitat de canvi ja que el cervell encara s'està formant. En aquests anys un ésser indefens i sense capacitat per sobreviure es converteix en un nen que pensa i s'emociona, que parla i corre, que es relaciona i comença a utilitzar les seves experiències.

Qualsevol problema té ara una més fàcil solució, és el millor moment per poder prevenir, detectar, diagnosticar i tractar qualsevol trastorn neurobiològic i / o psicoeducatiu.

Psicomotricitat


Senyals d'alarma als 3 i 6 mesos

Al primer mes observem que la má del nen o nena té punys apretats, també pot dur les mans a la boca i fer moviments reflexos marcats, com el reflex de succió, el reflex “moro” ( davant d'un sobresalt respon obrint braços i cames ), o el de la “marxa” ( si l'aguantem per les aixelles mourà les cames com per caminar si toca una superfície), i el reflex palmar i plantar ( t'agafa el dit amb les mans i els peus ). Els moviments són inicialment inconnexes, espasmòdics i poc a poc es desenvolupen uns de més suaus. Dins el primer mes va aprenent a aixecar una mica el cap i estirat podrà aixecar-lo també una mica per girar-lo.

En el segon i tercer mes, segueix l'activitat reflexa; els braços s'obran en fora i pot obrir les mans per retindrà objectes; les cames es tornen més fortes i actives ( s'estiren de la postura arquejada, i pot començar a donar-se la volta i col.locar-se boca amunt ) i hi ha un augment de la fortalesa del coll, passant a aixecar-lo per mirar al voltant seu uns segons i  a poder mantenir-lo amb més força intentant aixecar el pit.

En el període entre el quart i el sisè mes, el nen pot donar-se la volta boca amunt i avall (volteig), començar a seure recolzant els braços i progressivament sense recolzament, allargar el braç i agafar objectes, suportar el pes del cos amb les cames, passar-se objectes d'una mà a l'altra, i fer servir la prensió manual global ( prensió de força ).

Seria una senyal d’alarma significativa als 3 mesos que no sostingués el cap, o que presentés hipotonia o hipertonia muscular.

Als sis mesos constituiria una senyal d'alarma que el nen no fes el volteig, no retingués els objectes amb les dos mans o no mantingués el cap i el pit amunt, recolzat en els seus braços ( posició prono ).

Senyals d'alarma als 9 i 12 mesos

Entre els 9 i els 12 mesos, les fites evolutives més destacables són que el nen pot seure sense ajuda, es desplaça inicialment amb agilitat cap endavant recolzat sobre la panxa ( s'arrossega ) i aprèn a gatejar alternant la postura d’assegut a gateig.

Es comença a posar de peu, camina recolzant-se en els mobles, es manté de peu momentàniament sense recolzar-se o inclús dona dos o tres passos sense recolzament.

En termes de motricitat fina, el nen passa a utilitzar la prensió de precisió ( pinça polze-índex ), i pot introduir objectes dins dels recipients com a fites més destacables.

En aspectes relacionats a factors cognitius, imita gestos, utilitza objectes per la seva funcionalitat, troba objectes perduts i explora les propietats dels objectes, és capaç de menjar sol agafant els objectes amb les seves mans i d'estirar el braç o la cama per col·laborar quan se'l vesteix.

Als 9 mesos, en vistes als assoliments motors comentats en l'etapa anterior i en aquesta, podríem trobar com a senyals d'alarma que el nen no s'assegui sense ajuda, no faci la prensió manual global o no s'arrossegui.

Als 12 mesos son senyals d'alarma el que no faci una bipedestació amb ajuda, no mostri una prensió manual fina ( polse-índex ), no manipuli els objectes o no sàpiga gatejar, no aprengui gestos ( saludar o negar ), no assenyali o no busqui objectes.

 

Senyals d'alarma als 18 i 24 mesos

Al final d'aquesta etapa, 18-24 mesos, el nen hauria d'haver assolit fites com caminar sol, sostenir objectes mentre camina, iniciar la carrera, començar a poder posar-se de puntetes amb els peus, xutar pilotes i pujar i baixar escales recolzant-se.

A nivell de psicomotricitat fina hauria de fer gargots espontanis, a nivell motriu-manipulatiu bolcar recipients, vinculat a l'àrea motriu-cognitiva, començar a establir un joc simbòlic, i en relació a la motricitat-sociabilitat, poder imitar el comportaments dels altres.

Als 18 mesos podem valorar com a senyal d'alarma que el nen no camini sense ajuda, que tingui una baixa destressa amb la manipulació de les mans o que no utilitzi els objectes pel seu ús funcional.

Al 24 mesos son senyals d'alarma tenir un caminar poc hàbil, mostrar incapacitat per tirar la pilota amb les mans, no pujar escales amb dos peus a cada escala, no donar cops de peu a la pilota, que no hi hagi gargoteig o que no imiti accions.

Senyals d'alarma als 3 anys

Al final d'aquest període dels 2 als 3 anys, el nen sap enfilar-se als llocs, pujar i baixar les escales alternant els dos peus, xutar les pilotes, córrer bé i amb facilitat i anar amb tricicle amb un incipient pedaleig.

A nivell de psicomotricitat fina pot fer traços horitzontals i circulars amb un llapitz, passar pàgines, enroscar i desenroscar i dibuixar una figura humana inicial ( fer una rodona amb ulls, nas i boca ).

En relació a la manipulació més cognitiva, el nen de 3 anys té que poder fer torres de més de sis pisos, jocs de simulació amb ninots, trencaclosques de 3-4 peces i posar en marxa joguines mecàniques.

Als 3 anys, és una senyal d'alarma no saber córrer, no pujar escales alternant els peus o que li costi pujar escales, manipular amb dificultats objectes petits, no fer torres de més de 4 pisos, no saber copiar un cercle, no dibuixar la figura humana inicial ( fer una rodona amb ulls, nas i boca ) o no participar en jocs de simulació.

Senyals d'alarma als 4 i 5 anys

Entre els 3 i 4 anys a nivell de motricitat el nen ha de saber saltar a peu coix i aguantar-se en un peu quasi 5 segons, pujar i baixar escales sense recolzar-se a la barana alternant els dos peus, xutar la pilota endavant, tirar la pilota amb les dos mans cap amunt, agafar les pilotes de rebot i desplaçar-se àgilment endavant i endarrere.

A nivell de motricitat fina, pot copiar quadrats, dibuixar persones que tinguin de 2 a 4 parts dibuixades, utilitzar les tisores, dibuixar cercles i quadrats i copiar algunes lletres majúscules.

Als 4 anys son senyals d'alarma no saber saltar sobre un peu, no pedalar en tricicle, no tirar la pilota amb les mans cap amunt, no saber saltar, no correr amb agilitat, no dibuixar la figura humana amb 2-4 parts, no saber copiar un quadrat, no agafar el llapis amb la pinça escribana per escriure, o no participar en jocs simbòlics.

Entre els 4 i els 5 anys, el nen assoleix com a fites significatives saber aguantar-se en un sol peu més de 10 segons, saltar i fer tombarelles, gronxar-se i trepar. En motricitat fina pot copiar un triangle i altres figures geomètriques, dibuixar persones amb cos i  escriure varies lletres.

Al voltant dels 5 anys, son senyals d'alarma, no tenir prou equilibri per caminar de puntetes, no saber caminar endarrere àgilment, no saber utilitzar tisores, no saber copiar lletres i figures geomètriques o no saber escriure el propi nom.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 29 juny 2017, 15:03