Home » Senyals d’alarma »
DOL
Coneix els símptomes del dol en les diferents etapes; primera infància, infantil i adolescència
Com detectar els primers símptomes del dol, en la pèrdua d’algú proper o mort d’un familiar.
• EL DOL EN LA PRIMERA INFÀNCIA
Tots afrontem la mort i el dol de manera diferent. Si té més d’un fill, podria notar que expressen els seus sentiments de manera diferent. Això es pot deure a molts aspectes, com per exemple, la personalitat, així com també a l’etapa del desenvolupament en la qual es troben.
El concepte de mort s’adquireix de manera progressiva. Fins als 3 anys no hi ha cap aproximació al concepte de mort. No s’entén en els nens menors dels 3 anys. A partir dels 3 anys hi ha una aproximació al concepte de mort, però s’entén com a reversible i no es poden entendre les relacions causals implícites. Per tant, podria semblar que no estan massa preocupats i seguir mostrant alegria i implicació en el joc sense problemes.

• SITUACIONS HABITUALS
• Regressió a comportaments d’edats anteriors, com xuclar-se el dit i fer-se pipi al llit
• Problemes per dormir
• Irritabilitat o confusió.
• Malsons
• Regressió a comportaments d’edats anteriors
• Canvis en el somni i l’alimentació
• Joc més violent
• Intentar d’alguna manera assumir el paper de la persona que va morir.

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR EL DOL EN LA INFÀNCIA
• Malsons i insomni
• Apatia
• Alteracions en l’alimentació
• Excés de plor perllongat en el temps
• Rabietes freqüents i duradores que abans no es produïen
• Somatitzacions
• Por excessiva a separar-se de les persones de referència
• Pèrdua d’hàbits adquirits
Si els signes d’alarma persisteixen passat el període de dol i els símptomes són intensos cal demanar ajuda professional.

• ACOMPANYAR EL DOL DELS INFANTS DES DE L’ENTORN
- Ser completament honest i explicar la veritat sense apartar-lo de la realitat.
- Informar el més aviat possible, en un lloc i moment adequat per les persones de referència amb les que té un bon vincle.
- Explicar el que ha succeït amb paraules senzilles i sinceres transmetent l’emoció “ha succeït una cosa molt trista, l’avi s’ha mort i ja no estarà més amb nosaltres perquè ha deixat de viure…”.
- Explicar en poques paraules com va succeir la mort “molt, molt malalt”, “ha tingut un accident”.
- Transmetre que tothom es mor, com tots els éssers vius (plantes, animals…) generalment quan ens fem molt vellets i no és culpa de ningú.
- Permetre que participi dels rituals funeraris deixant marge a l’elecció i anticipant l’explicació del que veurà, escoltarà i el perquè es fan. Tota la cerimònia, en nens petits no es aconsellable.
- Animar i validar a expressar el que se sent en la família ( intentar no invalidar dient : no ploris, has de ser valent, no has d’estar trist).
Expressem i parlem però després, tot i que sigui difícil hem d’intentar anar tornant a la nostra rutina habitual.
Es positiu seguir parlant de la persona difunta, seguir tenint fotografies, i si ens emocionem no passa res. - Mantenir-se físicament i emocionalment a prop del nen/adolescent.
- Respectar moments d’intimitat i d’estar separats/sols.
- Estar atent a l’aparició de signes d’alarma.
TRASTORNS RELACIONATS
► No s’han indicat transtorns relacionats.
• EL DOL EN LA INFÀNCIA
Tots afrontem la mort i el dol de manera diferent. Si té més d’un fill, podria notar que expressen els seus sentiments de manera diferent . Això es pot deure a molts aspectes, com per exemple, la personalitat, així com també a l’etapa del desenvolupament en la qual es troben.
Dels 7-11 anys es comença a comprendre el concepte de mort i la seva irreversibilitat i universalitat. Després progressivament també s’entén que no només moren els altres, també nosaltres. Per tant, pot ser que necessitin ajuda dels seus pares i d’altres cuidadors per a aprendre a processar i afrontar la pèrdua.
Més del 80% de nens que han perdut a un progenitor superen satisfactòriament la pèrdua sense conseqüències futures o seqüeles.

• SITUACIONS HABITUALS EN EL DOL
• Regressió a comportaments d’edats anteriors
• Dificultats en l’aprenentatge o baixada del rendiment acadèmic
• Allunyar-se o distanciar-se dels amics
• Mal comportament
• Canvis en els hàbits d’alimentació i de son
• Pensaments sobre la seva pròpia mort.

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR
• Malsons i insomni
• Apatia
• Excés de plor perllongat en el temps
• Expressions reiterades de desig de retrobament i imitació persistent
• Somatitzacions
• Por a quedar-se sol
• Alteracions en l’alimentació
• Baixada del rendiment escolar
• Si els signes d’alarma persisteixen passat el període de dol i els símptomes són intensos cal demanar ajuda professional.

• ACOMPANYAR EL DOL DES DE L’ENTORN
- Ser completament honest i explicar la veritat sense apartar-lo de la realitat.
- Informar el més aviat possible, en un lloc i moment adequat per les persones de referència amb les que té un bon vincle.
- Explicar el que ha succeït amb paraules senzilles i sinceres transmetent l’emoció “ha succeït una cosa molt trista, l’avi s’ha mort i ja no estarà més amb nosaltres perquè ha deixat de viure…”.
- Explicar en poques paraules com va succeir la mort “molt, molt malalt”, “ha tingut un accident”.
- Transmetre que tothom es mor, com tots els éssers vius (plantes, animals…) generalment quan ens fem molt vellets i no és culpa de ningú.
- Permetre que participi dels rituals funeraris deixant marge a l’elecció i anticipant l’explicació del que veurà, escoltarà i el perquè es fan. Tota la cerimònia, en nens petits no es aconsellable.
- Animar i validar a expressar el que se sent en la família ( intentar no invalidar dient : no ploris, has de ser valent, no has d’estar trist).
Expressem i parlem però després, tot i que sigui difícil hem d’intentar anar tornant a la nostra rutina habitual.
Es positiu seguir parlant de la persona difunta, seguir tenint fotografies, i si ens emocionem no passa res. - Mantenir-se físicament i emocionalment a prop del nen/adolescent.
- Respectar moments d’intimitat i d’estar separats/sols.
- Estar atent a l’aparició de signes d’alarma.
TRASTORNS RELACIONATS
► No s’han indicat transtorns relacionats.
• EL DOL EN ADOLESCENTS i JOVES
Tots afrontem la mort i el dol de manera diferent. Si té més d’un fill, podria notar que expressen els seus sentiments de manera diferent . Això es pot deure a molts aspectes, com per exemple, la personalitat, així com també a l’etapa del desenvolupament en la qual es troben.

• SITUACIONS HABITUALS EN EL DOL
• Tristesa
• Negació
• Regressió a comportaments d’edats anteriors
• Conductes de risc

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR
• Apatia
• Període prolongat de pèrdua d’interès per amics i activitats que li agradaven
• Malsons i insomni
• Por a estar sol
• Somatitzacions
• Expressions reiterades de desig de retrobament
• Baixada del rendiment escolar.
• Sentiment de culpa.
• Alteracions en l’alimentació.
• Pensament reiteratiu de desig de mort i desig d’haver mort en el seu lloc.
• Sentiment d’inutilitat i manca de sentit.
Si els signes d’alarma persisteixen passat el període de dol i els símptomes són intensos cal demanar ajuda professional.

• ACOMPANYAR EL DOL DES DE L’ENTORN
- Ser completament honest i explicar la veritat sense apartar-lo de la realitat.
- Informar el més aviat possible, en un lloc i moment adequat per les persones de referència amb les que té un bon vincle.
- Explicar el que ha succeït amb paraules senzilles i sinceres transmetent l’emoció “ha succeït una cosa molt trista, l’avi s’ha mort i ja no estarà més amb nosaltres perquè ha deixat de viure…”.
- Explicar en poques paraules com va succeir la mort “molt, molt malalt”, “ha tingut un accident”.
- Transmetre que tothom es mor, com tots els éssers vius (plantes, animals…) generalment quan ens fem molt vellets i no és culpa de ningú.
- Permetre que participi dels rituals funeraris deixant marge a l’elecció i anticipant l’explicació del que veurà, escoltarà i el perquè es fan. Tota la cerimònia, en nens petits no es aconsellable.
- Animar i validar a expressar el que se sent en la família ( intentar no invalidar dient : no ploris, has de ser valent, no has d’estar trist).
Expressem i parlem però després, tot i que sigui difícil hem d’intentar anar tornant a la nostra rutina habitual.
Es positiu seguir parlant de la persona difunta, seguir tenint fotografies, i si ens emocionem no passa res. - Mantenir-se físicament i emocionalment a prop del nen/adolescent.
- Respectar moments d’intimitat i d’estar separats/sols.
- Estar atent a l’aparició de signes d’alarma.
Demanar cita
PSICOLOGIA / PSIQUIATRIA INFANTIL I ADOLESCENT A BARCELONA
Centre Guia respon a la necessitat actual d’oferir un servei d’alta qualitat diagnòstica i terapèutica en Salut Mental per la infància i adolescència.
La nostra unitat està formada per un equip professional multidisciplinari integrat per especialistes en, Psicologia Clínica Infantil i Juvenil, Psicopedagogia i Psiquiatria.
CENTRE GUIA
Eixample – Sagrada Familia
Valencia 377 – 379 Entl 2ª
08013 – BARCELONA
Dilluns a divendres
9:30h – 14h i 15:30 – 19:30
Dilluns a divendres
9:30h – 14h i 15:30 – 19:30
CENTRO MEDICO TEKNON
Unitat de Paidopsiquiatria
Marquesa de Villallonga 12, consulta 2
08017 – BARCELONA
Dilluns a divendres
10:00h – 14h i 15:30 – 19:30
Centre Sanitari de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
La informació proporcionada en aquesta web, és només pel seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salut o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.
© Centre Guia – Avís legal – Política de privacitat – Política de Cookies