DOL

• EL DOL EN LA INFÀNCIA

Tots afrontem la mort i el dol de manera diferent. Si té més d’un fill, podria notar que expressen els seus sentiments de manera diferent . Això es pot deure a molts aspectes, com per exemple, la personalitat, així com també a l’etapa del desenvolupament en la qual es troben.

Dels 7-11 anys es comença a comprendre el concepte de mort i la seva irreversibilitat i universalitat. Després progressivament també s’entén que no només moren els altres, també nosaltres. Per tant, pot ser que necessitin ajuda dels seus pares i d’altres cuidadors per a aprendre a processar i afrontar la pèrdua.

Més del 80% de nens que han perdut a un progenitor superen satisfactòriament la pèrdua sense conseqüències futures o seqüeles.

• SITUACIONS HABITUALS EN EL DOL

• Regressió a comportaments d’edats anteriors
• Dificultats en l’aprenentatge o baixada del rendiment acadèmic
• Allunyar-se o distanciar-se dels amics
• Mal comportament
• Canvis en els hàbits d’alimentació i de son
• Pensaments sobre la seva pròpia mort.

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR

• Malsons i insomni
• Apatia
• Excés de plor perllongat en el temps
• Expressions reiterades de desig de retrobament i imitació persistent
• Somatitzacions
• Por a quedar-se sol
• Alteracions en l’alimentació
• Baixada del rendiment escolar
• Si els signes d’alarma persisteixen passat el període de dol i els símptomes són intensos cal demanar ajuda professional.

• ACOMPANYAR EL DOL DES DE L’ENTORN

1. Ser completament honest i explicar la veritat sense apartar-lo de la realitat.
2. Informar el més aviat possible, en un lloc i moment adequat per les persones de referència amb les que té un bon vincle.
3. Explicar el que ha succeït amb paraules senzilles i sinceres transmetent l’emoció “ha succeït una cosa molt trista, l’avi s’ha mort i ja no estarà més amb nosaltres perquè ha deixat de viure…”.
4. Explicar en poques paraules com va succeir la mort “molt, molt malalt”, “ha tingut un accident”.
5. Transmetre que tothom es mor, com tots els éssers vius (plantes, animals…) generalment quan ens fem molt vellets i no és culpa de ningú.
6. Permetre que participi dels rituals funeraris deixant marge a l’elecció i anticipant l’explicació del que veurà, escoltarà i el perquè es fan. Tota la cerimònia, en nens petits no es aconsellable.
7. Animar i validar a expressar el que se sent en la família ( intentar no invalidar dient : no ploris, has de ser valent, no has d’estar trist).
   Expressem i parlem però després, tot i que sigui difícil hem d’intentar anar tornant a la nostra rutina habitual.
   Es positiu seguir parlant de la persona difunta, seguir tenint fotografies, i si ens emocionem no passa res.
8. Mantenir-se físicament i emocionalment a prop del nen/adolescent.
9. Respectar moments d’intimitat i d’estar separats/sols.
10. Estar atent a l’aparició de signes d’alarma.

TRASTORNS RELACIONATS

► No s’han indicat transtorns relacionats.

• EL DOL EN ADOLESCENTS i JOVES

Tots afrontem la mort i el dol de manera diferent. Si té més d’un fill, podria notar que expressen els seus sentiments de manera diferent . Això es pot deure a molts aspectes, com per exemple, la personalitat, així com també a l’etapa del desenvolupament en la qual es troben.

• SITUACIONS HABITUALS EN EL DOL

• Tristesa
• Negació
• Regressió a comportaments d’edats anteriors
• Conductes de risc

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR

• Apatia
• Període prolongat de pèrdua d’interès per amics i activitats que li agradaven
• Malsons i insomni
• Por a estar sol
• Somatitzacions
• Expressions reiterades de desig de retrobament
• Baixada del rendiment escolar.
• Sentiment de culpa.
• Alteracions en l’alimentació.
• Pensament reiteratiu de desig de mort i desig d’haver mort en el seu lloc.
• Sentiment d’inutilitat i manca de sentit.

Si els signes d’alarma persisteixen passat el període de dol i els símptomes són intensos cal demanar ajuda professional.

• ACOMPANYAR EL DOL DES DE L’ENTORN

1. Ser completament honest i explicar la veritat sense apartar-lo de la realitat.
2. Informar el més aviat possible, en un lloc i moment adequat per les persones de referència amb les que té un bon vincle.
3. Explicar el que ha succeït amb paraules senzilles i sinceres transmetent l’emoció “ha succeït una cosa molt trista, l’avi s’ha mort i ja no estarà més amb nosaltres perquè ha deixat de viure…”.
4. Explicar en poques paraules com va succeir la mort “molt, molt malalt”, “ha tingut un accident”.
5. Transmetre que tothom es mor, com tots els éssers vius (plantes, animals…) generalment quan ens fem molt vellets i no és culpa de ningú.
6. Permetre que participi dels rituals funeraris deixant marge a l’elecció i anticipant l’explicació del que veurà, escoltarà i el perquè es fan. Tota la cerimònia, en nens petits no es aconsellable.
7. Animar i validar a expressar el que se sent en la família ( intentar no invalidar dient : no ploris, has de ser valent, no has d’estar trist).
   Expressem i parlem però després, tot i que sigui difícil hem d’intentar anar tornant a la nostra rutina habitual.
   Es positiu seguir parlant de la persona difunta, seguir tenint fotografies, i si ens emocionem no passa res.
8. Mantenir-se físicament i emocionalment a prop del nen/adolescent.
9. Respectar moments d’intimitat i d’estar separats/sols.
10. Estar atent a l’aparició de signes d’alarma.

TRASTORNS RELACIONATS EN EL DOL

► Trastorn depressiu major