TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU (TOC)

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es caracteritza per la presència d’obsessions, compulsions o ambdues:

El DSM-5, defineix les obsessions com a pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s’experimenten com a intrusos o no desitjats, i que en la majoria dels nens o adolescents causen ansietat o malestar important.

El nen o adolescent intenta ignorar o suprimir aquests pensaments, impulsos o imatges, o neutralitzar amb algun altre pensament o acte.

La preocupació sol ser una cosa lògica, és normal que estiguis preocupat per això. En les obsessions, són coses estranyes, el nen no vol fer-ho però pensa que ho farà. En la mesura que volen no pensar en aquella obsessió, encara hi pensen més.

Quan fan un ritual participen en la seqüència del TOC, quan neutralitzen el que fan és distreure’s.

Tots hem tingut en algun moment un pensament que no entenem o que creiem que està malament pensar-ho, però no li hem donat importància. Els pacients amb TOC creuen que si ho pensen és perquè realment ho volen fer. Els hi donen molta importància a aquests pensaments.

L’objectiu és que el TOC no interfereixi en la seva vida.

Per altra banda, les compulsions es defineixen com a comportaments (rentar-se les mans, ordenar, comprovar) o actes mentals (resar, contar, repetir paraules) repetitius que els nens o adolescents realitzen com a resposta a una obsessió o d’acord a unes regles que han d’aplicar de manera rígida).

L’objectiu dels comportaments o actes mentals és prevenir o disminuir l’ansietat o el malestar, o evitar algun succés o situació temuda, però aquests actes no estan connectats d’una manera realista amb els destinats a neutralitzar o prevenir, o bé resulten excessius.

Les obsessions i compulsions requereixen molt temps (ex: ocupen més d’una hora diària) o causen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, acadèmic o altres àrees.

Els nens necessiten uns pares que han d’exercir amb calma per ajudar a la intervenció del fill amb TOC. Per exemple: el que hauran de fer en un cas on el nen es renta molt les mans, s’ha de començar traient el sabó del lavabo (control estímuls), els pares no han de participar en el ritual.

Els rituals no sempre són observables, a vegades són cognitius. Hem de demanar si pensa alguna cosa després de l’obsessió. Els adolescents són com els adults, però en els nens de curta edat, poden no ser capaços d’articular els objectius d’aquests comportaments o actes mentals. Costa trobar si fa rituals, i saber perquè ho fa (no ens explicarà l’obsessió que té, no ho sap dir).

► TRACTAMENT

Actualment, disposem de tractaments tant psicològics com psicofarmacològics molt efectius per poder tractar una persona amb TOC.

Els tractaments psicològics els centrem a ensenyar estratègies eficaces per gestionar els símptomes i que, poc a poc, deixin d’interferir en el dia a dia.

En una primera fase del tractament, a l’eliminar els estímuls, evitem el ritual i això provoca molta ansietat, però a mesura que es vagi exposant l’ansietat acabarà disminuint.

L’evidència (guies de pràctica clínica) ens mostra que és eficaç:

• TCC (Teràpia Cognitiva-Conductual)
– Psicoeducació. Entendre què és el TOC i com funciona.
– Llistat i jerarquització dels símptomes: fer una llista de “proves” a les quals afrontem deixar de fer el ritual, de més fàcil a més difícil, perquè el nen estigui còmode anant superant reptes i així aconseguim una habituació a l’ansietat.
– Exposició i prevenció de resposta. Es tracta de posar en pràctica la jerarquia, aquí necessitarem l’ajuda dels pares, en molts casos.
– Estratègies cognitives i maneig de l’ansietat.

• En alguns casos, és necessària l’ajuda psicofarmacològica en el tractament.
• Recolzament familiar