El diagnòstic diferencial entre dislèxia i TDAH és un freqüent motiu de consulta. L'estudi Simos afirma que quan es completen amb èxit programes d'intervenció en el cas de la dislèxia que se centren en la decodificació de la lectura, es produeixen millores importants en l'habilitat i comprensió lectora. S'observen canvis en les àrees temporoparietals de l'hemisferi esquerre que presenta menys activitat en els dislèxics que en un nen normal i alhora això provoca una compensació de major activitat en l'hemisferi dret que no hi seria en condicions normals.
Apareix també una sobreactivitat en el còrtex prefrontal com a forma de compensar i fer un esforç per entendre el que llegeixen. També costa més la fluïdesa verbal (ex. anomenar paraules que comencin per 'p') que no pas la fluïdesa semàntica (ex. anomenar noms d'animals) com valoren proves com Prolec o DST-J. Com a diferència, en el TDAH apareixen més dificultats de planificació sostinguda, interessos canviants, dificultat per filtrar estímuls externs i problemes en l'organització com valoren proves com CPT-V5 entre altres.