Etapa Escolar

L'etapa escolar

És el període de desenvolupament que comença amb l'inici escolar i finalitza amb l´adolescència.

A aquesta edat el nen ha de sortir de casa seva i entrar a un món desconegut, on les persones que formen la seva família i el seu món fins a aquest moment, es queden fora. El seu èxit o fracàs en aquest període dependrà en part de les habilitats que hagi desenvolupat en els seus anys de vida anteriors. Aquest fet marca l'inici del contacte del nen amb la societat a la qual pertany, la qual fa exigències que requereixen de noves habilitats i destreses.

D'altra banda, la relació amb els pares canvia, iniciant-se un procés gradual d'independència i autonomia, i apareix el grup de amics com un referent important que es constitueix en un dels seus eixos centrals del desenvolupament.

Aprenentatge


Trastorns de l’aprenentatge de causa escolar o familiar

En el curs de l'aprenentatge dels nens no tan sols s'ha de tenir en compte les seves capacitats genètiques o aptituds inherents, sinó també hi juguen un paper important l'escola amb el professorat i l'estimulació de un adient ambient familiar que propici una favorable evolució acadèmica.

Molts nens o nenes comenten que s'avorreixen o que no es senten agust a l'escola, i això pot ser degut a diversos factors, entre altres a la forma de reforçar i recompensar, als càstigs, el nombre d’alumnes per classe i les relacions entre aquests, les condicions materials, la experiència i coneixement del professorat, el fet de saber i saber transmetre els coneixements, les avaluacions o la simple desmotivació davant el temari assignat. Tots aquests factors i altres, hauran de ser treballats, de manera que el fet d'aprendre no es torni en quelcom avorrit i rutinari, sinó en trobar el seu sentit i satisfacció, i per aquesta raó el treball del professorat es fonamental, per a motivar, cridar l'atenció de l'alumnat, i saber transmetre els  coneixements de forma correcta i comprensible.

Per altra banda, el treball e influència de l’ambient familiar es bàsic. Aquest treball s'ha de realitzar des de petits, i s'han de inculcar bons hàbits d'estudi des d'un principi. Alguns del estils educatius negatius que més es troben en la pràctica clínica, són: la sobreprotecció, el permissivisme, el perfeccionisme, l'abandó o rebuig i l'actitud educativa incongruent.

Per últim, també son molt importants les condicions materials i ambientals que afavoreixen la hora d'estudi, com seria un espai tranquil, sense sorolls ni estímuls que favoritzin la distracció, un espai de treball correcte amb material adient i una bona il·luminació, entre d'altres.

Intel.ligència: senyals d'alarma

En l'etapa escolar els nens mostren les seves capacitats intel.lectuals. Un nivell cognitiu inferior a la mitjana de la població, es a dir un coeficient intel.lectual menor de 80, pot ser fàcilment responsable d'un baix rendiment acadèmic.

Entre les senyals d'alarma principals cal que ens fixem en el seu rendiment escolar i dins dels seus aprenentatges bàsics com la lògica, raonament, lectura, escriptura, comprensió, vocabulari, atenció, memòria, etc., respecte els seus companys.

Quan els objectius bàsics de cada curs no s'assoleixin adequadament, i aquests cada cop fan més palpable la distància envers el seu grup normatiu haurem de ser conscients de les dificultats del nen e identificar la seva problemàtica per buscar els medis d'ajuda adequats amb la màxima precocitat.

Trastorns de la lectura, escriptura, ortografia i càlcul

Els problemes lecto-escriptors, així com les dificultats en el càlcul són freqüents en la etapa escolar.

El trastorn de la lectura, es caracteritza per la presència de dificultats en la capacitat de reconèixer e interelacionar els fonemes ( sons de les lletres ) i els grafemes ( formes escrites de les lletres), això pot condicionar des de dificultats serioses a nivell comprensiu en el aprenentatge lector ( dislèxia ), fins a dificultats menors de caràcter lectomecànic ( lectura lenta e insegura amb freqüents errades ). Així mateix, per a que es consideri problemàtica, la capacitat lectora s'ha de trobar substancialment per sota lo esperat donada la edat cronològica del nen, el seu coeficient d'intel·ligència així com el grau de escolaritat propi a la seva edat evolutiva. Les dificultats lectores sempre interfereixen significativament el rendiment acadèmic i en totes les activitats en les que s'exigeix aquesta habilitat.

Els trastorns d'expressió escrita son aquells en els que la grafomotricitat, es troba en un nivell maduratiu per sota del que cabria esperar per a edat, coeficient d'intel·ligència i escolaritat adequada. Generalment, s'observa amb combinació de dificultats en la capacitat del nen per comprendre els textos escrits, i es manifesta per errors gramaticals, de puntuació, en la elaboració de frases, organització pobre del contingut, múltiples errades ortogràfiques i disgrafia.

Dins de les dificultats ortogràfiques cal diferenciar entre disortografia natural ( ruta fonològica: dificultats en l’associació entre fonema i grafema, addicció, omissió e inversió de fonemes, o alteració de l’ordre ), i la disortografia arbitrària (ruta lèxica: com substitució de grafemes que sonen igual o faltes per regles ortogràfiques ).

Per últim, referent als dèficits en l'àrea del càlcul ( discàlculia ), ens trobem nens amb dificultats a l'hora de resoldre problemes aritmètics o matemàtics, dificultats amb el maneig de les regles matemàtiques, així com de les diferents operatives, són nens en que també podem observar dificultats de seriació o de ordenació numèrica. Aquestes dificultats també es solen fer palpables junt amb problemes de raonament lògic, que interfereixen en el procés tant a nivell maduratiu com deductiu, lo que dificulta l'establiment de relacions causals entre diversos fets o idees.

Trastorns de l'atenció i de la memòria

L'atenció pot entendre's com el procés psicològic implicat directament en els mecanismes de selecció, distribució i manteniment de l'activitat psicològica. Sota el rètol de problemes atencionals, s'han inclòs, la distracció sobre tasques de rendiment, les percepcions dels professors sobre la concentració del nen, l'atenció selectiva, l'atenció dividida i l'atenció sostinguda ( probablement la més determinant en dificultats acadèmiques ). Normalment els pares i professors es queixen que el nen falla en l'atenció dels petits detalls, que té dificultat en mantenir l'atenció en les diferents activitats, sembla que no escolti quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars ( no per negativisme ), té dificultat en organitzar les seves activitats, evita feines que requereix d'un esforç mental sostingut, perd coses sovint, es distrau fàcilment davant d'estímuls externs, o es descuidat en les seves coses.

Dins d'aquest apartat, podem distingir entre el dèficit d'atenció sense hiperactivitat ni impulsivitat, es a dir  quan la conducta està preservada; i el dèficit d'atenció amb hiperactivitat i/o impulsivitat.

Cal també identificar bé els alumnes que poden presentar un trastorn restrictiu de l'atenció, son nens que presenten les següents característiques:

a- Baixa velocitat de processament de l'informació  ( són nens excessivament  lents )
b- Dificultats en atenció selectiva  ( no poden respondre davant d'un estímul e ignorar d'altres al mateix temps )
c- Major afectació de la memòria de treball  ( tenen dificultat per mantindre l'informació dins la ment i operar amb ella )
d- Dificultats epicrítiques ( la seva psicomotricitat fina es de baixa qualitat )
e- Poca popularitat i cert aïllament social  (són força tímids i tenen baixes habilitats socials )
f- Trastorns internalitzants ( tenen dificultats per expressar les seves emocions )

Per altra banda, pel que fa a la memòria, caldria distingir en primer lloc els diferents tipus de memòria, per diferents canals sensorials: memòria auditiva, visual i visomotora. La primera, l'auditiva, es refereix a la habilitat que tenen els nens per retenir i recordar la informació que els arriba pel canal auditiu. La memòria visual es refereix a la habilitat per recordar amb precisió experiències visuals prèvies. L'última, la memòria visomotora es l’habilitat per reproduir experiències visuals prèvies en la forma motora adequada. També podem fer distinció referent a la duració en que es retén la informació, així doncs ens trobem amb la memòria a curt termini, en que es retè la informació d’una manera conscient, amb duració limitada (uns minuts) i amb una capacitat màxima de 5 o 6 ítems i la memòria a llarg termini, que permet mantenir la informació permanentment, la seva capacitat es il·limitada i la informació es manté de forma inconscient, a no ser que la fem conscient quan la volem recuperar.

Així mateix, també tenim la memòria semàntica, que es la memòria necessària per a la utilització del llenguatge,  la memòria episòdica que emmagatzema experiències e informació vital i biogràfica, i la memòria de reconeixement que ens permet reconèixer o identificar alguna cosa que hem percebut anteriorment.

A nivell escolar, és poden observar dèficits en qualsevol dels tipus esmentats, així doncs ens podem trobar amb nens que no retenen bé les explicacions orals del professorat, o bé mostren dificultats a l’hora d’estudiar amb imatges visuals, o retenen bé durant un període de temps curt però passat una estona ja no s’enrecorden. Per totes aquestes raons, cal identificar bé aquestes variables davant d'un nen amb un trastorn de l'aprenentatge escolar.

Trastorn de l'aprenentatge no verbal

Els nens i nenes amb tratorn de l'aprenentatge no-verbal ( TANV ) presenten dificultats en les següents àrees:

1) Tenen dificultats en la integració viso-espaial: dificultats per reconèixer cares, lletres i números, dificultats per la resolució de problemes de càlcul i poca memòria visual. Habitualment poden mostrar gran atenció pels petits detalls, obviant el conjunt global.

2) Solen presentar un cert retard en l'inici de la marxa i en l’adquisició de les habilitats psicomotrius.

3) Presenten dificultats en les funciones executives i les habilitats organitzatives: poden presentar dificultats en generar hipòtesis, planificar, organitzar y generalitzar solucions.

4) A nivell del seu desenvolupament en orientació espacial i temporal son nens que es desorienten amb facilitat i presenten dificultats per entendre els conceptes de temps.

5) Presenten dificultats en l'ús i la comprensió de la comunicació no-verbal ( com les expressions facials ) i dels aspectes pragmàtics del llenguatge ( ironies, doble sentit, etc. ), volen però no saben com interactuar.

6) Mostren dificultats en la comprensió de les emocions, tenen un pensament rígid i son emocionalment làbils.

7) Son nens que també tenen dificultats per adaptar-se als canvis en la seva rutina diària, el que els hi provoca  malestar i angoixa.

Cal diferenciar el TANV amb el TDA ( trastorn per dèficit d'atenció ), ja que els primers també comparteixen dificultats d'atenció, no obstant, aquestes dificultats atentives son conseqüència de les limitacions que aquests nens i nenes tenen en les altres àrees comentades.

 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 29 juny 2017, 15:03