Etapa Escolar

L'etapa escolar

És el període de desenvolupament que comença amb l'inici escolar i finalitza amb l´adolescència.

A aquesta edat el nen ha de sortir de casa seva i entrar a un món desconegut, on les persones que formen la seva família i el seu món fins a aquest moment, es queden fora. El seu èxit o fracàs en aquest període dependrà en part de les habilitats que hagi desenvolupat en els seus anys de vida anteriors. Aquest fet marca l'inici del contacte del nen amb la societat a la qual pertany, la qual fa exigències que requereixen de noves habilitats i destreses.

D'altra banda, la relació amb els pares canvia, iniciant-se un procés gradual d'independència i autonomia, i apareix el grup de amics com un referent important que es constitueix en un dels seus eixos centrals del desenvolupament.

Trastorns de l’aprenentatge de causa escolar o familiar

En el curs de l'aprenentatge dels nens no tan sols s'ha de tenir en compte les seves capacitats genètiques o aptituds inherents, sinó també hi juguen un paper important l'escola amb el professorat i l'estimulació de un adient ambient familiar que propici una favorable evolució acadèmica.

Molts nens o nenes comenten que s'avorreixen o que no es senten agust a l'escola, i això pot ser degut a diversos factors, entre altres a la forma de reforçar i recompensar, als càstigs, el nombre d’alumnes per classe i les relacions entre aquests, les condicions materials, la experiència i coneixement del professorat, el fet de saber i saber transmetre els coneixements, les avaluacions o la simple desmotivació davant el temari assignat. Tots aquests factors i altres, hauran de ser treballats, de manera que el fet d'aprendre no es torni en quelcom avorrit i rutinari, sinó en trobar el seu sentit i satisfacció, i per aquesta raó el treball del professorat es fonamental, per a motivar, cridar l'atenció de l'alumnat, i saber transmetre els  coneixements de forma correcta i comprensible.

Per altra banda, el treball e influència de l’ambient familiar es bàsic. Aquest treball s'ha de realitzar des de petits, i s'han de inculcar bons hàbits d'estudi des d'un principi. Alguns del estils educatius negatius que més es troben en la pràctica clínica, són: la sobreprotecció, el permissivisme, el perfeccionisme, l'abandó o rebuig i l'actitud educativa incongruent.

Per últim, també son molt importants les condicions materials i ambientals que afavoreixen la hora d'estudi, com seria un espai tranquil, sense sorolls ni estímuls que favoritzin la distracció, un espai de treball correcte amb material adient i una bona il·luminació, entre d'altres.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 12 desembre 2017, 17:46