La primera infància

És l'etapa evolutiva que comprèn des del naixement fins a l'etapa preescolar.

És un dels moments del desenvolupament amb major capacitat de canvi ja que el cervell encara s'està formant. En aquests anys un ésser indefens i sense capacitat per sobreviure es converteix en un nen que pensa i s'emociona, que parla i corre, que es relaciona i comença a utilitzar les seves experiències.

Qualsevol problema té ara una més fàcil solució, és el millor moment per poder prevenir, detectar, diagnosticar i tractar qualsevol trastorn neurobiològic i / o psicoeducatiu.

Trastorns de la parla i tartamudesa

 

Parlem de trastorn de la parla quan aquesta no es realitza correctament perquè es troben afectats els òrgans motrius que hi intervenen (llavis, llengua, dents, paladar i respiració).



Trobem quatre trastorns en la parla:



a)  Dislàlia: trastorn en l'articulació dels fonemes que consisteix en l’absència, alteració o substitució d'un o més fonemes de causa benigna o per una possible patología en els òrgans fonoarticulatoris. Trobem 3 tipus de dislàlia:

  1.  Evolutiva: es produeix durant el desenvolupament de la parla fins als 4 anys ( els sons fricatius com la “r” fins els 5 anys ). Habitualment dins d'aquesta edat no precisa correcció i expressa una certa lentitud benigne.


  2.  Funcional: deguda a un mal funcionament del òrgans que intervenen a la parla. Es  corregeix segons el so a partir dels quatre anys. Coincideix amb dificultats en el desenvolupament de la psicomotricitat fina o amb causes ambientals i/o educatives.



Dificultats més comuns:

  • Substitució: un so es canvia per un altre al principi, mig o final d’una paraula.
  • Omissió: omet el fonema que no sap pronunciar. Pot ometre una síl.laba.
  • Inserció: afegeix un so que no correspon i que li serveix de recolzament ("drosa" per rosa ).
  • Distorsió: deformació del so degut a una imperfecta posició dels òrgans fonoarticulatoris.



     Segons el so afectat trobem diferents tipus:



     . rotacisme /r/        . sigmatisme /s/             . lambdacisme /l/
     . gammacisme /g/   . deltacisme /d/, /t/       . betacisme /b/, /p/
     . kappacisme /K/     . yeisme /ll/.                     .  jotacisme /j/  
         

  3.  Auditiva: deguda a un dèficit auditiu. Provocada molts cops per hipoacúsia intermitent per otitis mitja serosa.


b)    Disglòsia: dificultat en la producció oral deguda a alteracions anatòmiques i/o fisiològiques ( no del SNC ). Pot ser labial ( llavi leporí ), lingual ( frenillo curt ), mandibular ( tipus d'oclusió ) o palatina ( paladar ogival ).

c)    Disartria: dificultat en la producció oral deguda a una lesió del SNC. 


c)    Disfèmia o tartamudesa: és un trastorn que afecta la fluïdesa de la parla. Parlarem de disfèmia quan el nen al parlar repeteix o prolonga involuntàriament part d'una paraula o so i, a més s'observa una conducta d'esforç: desvia la mirada o mou el cap.

 
Entre els 3 i 4 anys molts nens titubegen al parlar i poden repetir síl.labes o paraules. Aquesta forma de parlar s'anomena disfèmia transitòria benigna, no precisa tractament i es supera amb l'edat.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 29 juny 2017, 15:03