Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

No vull anar de colònies!

Artículos de prensa

"...l'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l'etapa entre els 6 i 24/36 mesos, en la qual l'infant se sent insegur a l'allunyar-se dels pares..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1577

Data: 19 de juliol de 2017

 

L'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l'etapa entre els 6 i 24/36 mesos, en la qual l'infant se sent insegur a l'allunyar-se dels pares. A partir del moment en què el nen comença a parlar i socialitzar-se l'ansietat disminueix. Hi ha un procés clínic anomenat ansietat de separació en la qual el nen té por d'afrontar la separació dels seus pares. Encara que això pot tenir una relativa importància en l'etapa preescolar, ja no és així dins l'etapa d'educació primària. Perquè un nen/a presenti aquest tipus d'alteració emocional s'han de donar tres d'aquestes situacions i han de perdurar més d'un mes:

• Excessiu malestar quan sols pensa en la separació.

• Gran preocupació per perdre les seves figures parentals i pensar que puguin patir un dany.

• Gran preocupació perquè hi pugui haver un esdeveniment important que els separi.

• Resistència a anar a l'escola i/o colònies escolars.

• Resistència a anar-se'n a dormir sense les figures parentals.

• Queixes somàtiques al separar-se dels seus pares.

Cal valorar aquests aspectes per diferenciar actituds fruit de la sobreprotecció, de senyals d'alarma psicopatológica que requereixen intervencions no sols educatives. 

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Martes 21 Noviembre 2023, 11:59