PROBLEMES DE COMPORTAMENT

• PROBLEMES DE COMPORTAMENT EN LA INFÀNCIA

S’enfada molt fàcilment, té rebequeries i no es controla. Mostra molt oposicionisme a les normes i desafia a l’autoritat. Pot mostrar molta agressivitat.

Els problemes de comportament en aquesta edat es manifesten principalment per la presència de rebequeries quan no aconsegueix lo que vol, davant d’una norma o quan es frustra quan alguna cosa no li surt, a més de manca d’autocontrol de l’impuls. Aquests tipus de comportament es poden iniciar en l’etapa del desenvolupament al voltant dels 2 anys, representant, paradoxalment, signes positius i expressius d’una personalitat en formació, així com una manera immadura d’expressar la frustració. No obstant, la intensitat i la freqüència determinen si estem davant d’un trastorn del comportament sense control.

• SITUACIONS HABITUALS 

• Rebequeries i empipaments freqüents.
• Sovint discuteixen i s’enfronten als adults.
• Desafien activament l’adult, qüestionen les normes i les incompleixen.
• Molesten deliberadament a altres persones.
• Acusen a altres dels seus errors o mal comportament, tenen molta dificultat per acceptar els seus errors.
• Sovint són colèrics i ressentits.
• Són rancuniosos i poden ser venjatius.
• Mostren poca amabilitat cap als altres.
• Tenen molt poca empatia o capacitat de ficar-se en el lloc dels altres.

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR

Conductes com la desobediència, rebequeries, mentides, furs, fugides de casa i/o escola, poden trobar-se freqüentment a la infància i adolescència sense ser considerades com problemàtiques. El punt d’inflexió en quan es considera que passen de la normalitat a lo patològic està establert per la intensitat o severitat dels símptomes, per la freqüència d’aparició i per l’àmbit sociocultural en el que es desenvolupa.

El temps d’evolució també és important perquè a vegades una determinada conducta apareix durant períodes breus i per causes puntuals, en aquest cas estaríem davant d’un trastorn adaptatiu. A partir dels sis mesos de permanència dels símptomes podem considerar una conducta problemàtica.

• ACOMPANYAR DES DE L’ENTORN

Cal entendre que els nens neixen sense conèixer el que està bé i el que no, per això necessiten que els seus models educatius principals ( pares i mestres ) els ensenyin a distingir el bé del mal, a complir les normatives tant en l’entorn familiar com en altres ( escolar, extraescolar, etc. ), i que el fet de no complir les normes pot tenir conseqüències.

A vegades, els pares, no creen unes disciplines adequades, o no apliquen conseqüències a les males conductes. Així doncs, parlem sovint de pares massa sobreprotectors, als quals els costa negar coses al fill: el fet de dir NO.

Així doncs, el nen aprèn a tenir-ho tot i a fer el que vol, encara que es negui a complir normes i ordres, fomentant una baixa tolerància a la frustració.

Hi ha tres aspectes importants a tindre en compte a l’hora de relacionar-nos amb el nostre fill que poden ajudar en qualsevol problema relacional que tinguem amb ell: ha de sentir que se’l té en compte.

1. Com a persona, que no se’l critica ni rebutja. El que no s’accepta és la conducta. El nen ha de sentir-se respectat i acceptat
2. El nen ha de sentir que se’l té en compte en la resolució del problema.
3. Que la solució no és imposada, sinó negociada. S’ha de buscar el convenciment, no la imposició.

TRASTORNS RELACIONATS 

► Trastorns de la conducta i de l’impuls
► TDAH – Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat

• PROBLEMES DE COMPORTAMENT EN ADOLESCENTS i JOVES

S’enfada molt fàcilment i no es controla. Mostra molt oposicionisme a les normes, i desafia a l’autoritat. Pot mostrar molta agressivitat.

Els problemes de comportament en aquesta edat es manifesten principalment per la presència de conductes de desafiament, incompliment de normes, no atendre les seves responsabilitats i dificultats d’autogestió emocional. L’adolescència és un moment normal de desafiament i rebel·lia. Ara bé, quan de forma habitual l’adolescent no fa cas (desobediència sistemàtica), es mostra agressiu, les seves relacions socials són conflictives i els seus comportaments desborden el seu entorn familiar i escolar, cal valorar la presència d´un trastorn de la conducta.

També hi ha un tipus d’adolescent que pot presentar un comportament dissocial, que transgredeixen les normes de relació interpersonal, ja sigui en el nucli familiar o social, no respectant els drets bàsics dels altres i amb un caràcter pertorbador per l’entorn social.

• SITUACIONS HABITUALS

• Excessos d’ira i còlera.
• Discussions freqüents, amb adults principalment, però també amb nens de la seva edat.
• Desafien activament o es neguen a complir les demandes o normes dels seus educadors.
• Porten a terme actes deliberats que molesten a altres persones.
• Acusen els altres dels seus propis errors o problemes de comportament.
• Es senten fàcilment molestats pels altres, baixa tolerància a la frustració.
• Actituds exigents amb els que l’envolten.
• Fàcilment falten a classe, o tenen problemes escolars degut al seu comportament, on poden haver-hi càstigs i expulsions.
• Fugides de casa, tot i les prohibicions paternes, i tornada a la llar, a hores no pactades
• Són rancorosos o venjatius.

Per últim, comentar que la conducta d’oposició pot prendre diferents formes, des de la passivitat extrema ( no obeir com a costum i no fer res al respecte ), a l’altre extrem, com seria en forma de verbalitzacions de caràcter negatiu, amb insults, agressions i hostilitat amb resistència física i agressivitat cap a les figures d’autoritat en general.

► Comportaments antisocials en adolescents:

• Agressivitat, a nivell verbal i físic: insults, paraules i expressions malsonants, falta de respecte, especialment amb els adults; així com agressions físiques en forma d’empentes, trencar coses, cops, patades, baralles, etc.
• Crueltat amb persones i/o animals.
• Conductes socials desadaptades.
• Manipulació de les relacions interpersonals.
• Desobediència dels valors i normes establertes.
• Reaccions negatives davant dels convencionalismes i formalismes.
• Actuacions impulsives ( falta de control dels impulsos en diverses situacions ).
• Crisis de ràbia, acompanyades d’agressivitat cap als béns, mobiliari, o persones que l’envolten.
• Fàcilment susceptibles, reaccionen a les mínimes provocacions, fins i tot quan aquestes no hi són presents, busquen discussions i conflictes.
• Baralles freqüents, dins i fora de casa.
• Utilització d’algunes armes.
• Destrucció de propietat aliena o de béns i immobles dins de la llar familiar.
• Absència de sentiments de culpa i/o autocrítica.
• Falta de sensibilitat i d’empatia cap als sentiments dels altres.

• QUAN M’HA DE PREOCUPAR

Conductes com la desobediència, rebequeries, mentides, furs, fugides de casa i/o escola, poden trobar-se freqüentment a la infància i adolescència sense ser considerades com problemàtiques. El punt d’inflexió en quant es considera que passen de la normalitat a lo patològic està establert per la intensitat o severitat dels símptomes, per la freqüència d’aparició i per l’àmbit sociocultural en el que es desenvolupa.

Hi ha una sèrie de factors que quan son presents son senyals clares que ens han de preocupar i hem d’atendre perquè sinó poden anar a més:

– Desobediència sistemàtica: pot existir una desobediència puntual o temporal normalitzada que passa a la majoria d’adolescents, però quan la falta de compliment de normes, es dóna de forma reiterada, és quan ens trobem davant d’una problemàtica, al ser més difícil de reconduir i afrontar.

– Agressions físiques freqüents: es tracta d´adolescents que transgredeixen les normes de relació interpersonal, ja sigui en el nucli familiar o social, no respectant els drets bàsics dels altres i amb un caràcter pertorbador per l’entorn social. Normalment aquest comportament desadaptat, agressiu, fins i tot antisocial, es presenta de forma reiterada a casa, a l’escola i en tots els àmbits on el jove desenvolupa la seva vida diària.

– Robatoris i mentides: recorren fàcilment als robatoris, així com a les mentides, de forma reiterada. Aquests adolescents, poden no tenir sentit de culpabilitat, amb la qual cosa, la conducta es repeteix en el temps, i més si troben benefici al no ser castigats o penalitzats, la qual cosa els reforça a tornar-ho a fer.

• ACOMPANYAR ELS PROBLEMES DE COMPORTAMENT DES DE L’ENTORN

L’adolescència és una etapa en la que l’adolescent està en trobament de la seva identitat i això requereix d’un distanciament dels pares. Si a més, això ve conjuntament amb problemes de comportament significatius, desafiament i desobediència sistemàtica, la relació pares-fill es fa més complexa i difícil.

Els pares hauran de guanyar autoritat, procurant que les normes que estableixin siguin justes, entendre i comprendre les característiques dels adolescents, saber posar les normes adequades en cada moment, i no excedir-se en aquestes, intentant no esperar que el seu fill sigui sempre perfecte i acceptar que no sempre actuarà completament com ells volen.

Altres aspectes que poden afavorir són els següents:

• Som un model per ells en la gestió emocional i resolució de problemes. Si volem que ells actuïn amb responsabilitat, lo mateix hem de fer nosaltres com a pares.
• El respecte ha de ser la base de la relació entre pares i fills, hem de preservar que ens tracti amb respecte i nosaltres a ell, per molt malament que el nostre fill faci les coses.
• Buscar moments de connexió emocional amb ells, tot i que ells no els voguin o rebem moltes negatives, no deixa d’oferir moments junts.
• Acceptar la seva identitat com a persona que és, la seva individualitat i diferenciació dels pares.

TRASTORNS RELACIONATS 

► Trastorns de la conducta i de l’impuls
► TDAH – Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat