TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA)

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del desenvolupament neurològic que es defineix per la presència de dificultats persistents en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos i per la presència de patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats.

La informació i coneixement que tenim sobre el TEA ha anat evolucionant en els darrers anys, i amb la publicació del manual DSM-5 es va modificar notablement la concepció actual que tenim sobre aquest quadre clínic, considerant canvis significatius tant en la seva terminologia, com en el seu diagnòstic.

Seguint els criteris DSM-5 de l’Acadèmia Americana de Psiquiatria per complir-se un diagnòstic de trastorn de l’espectre de l’autisme s’han de complir els següents criteris:

Dificultats persistents en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos, manifestat pel següent, actualment o en la seva primera infància:

1. Les dificultats en la reciprocitat socioemocional varien, per exemple, des d’un apropament social anormal i fracàs de la conversa normal en tots dos sentits, passant per la disminució en interessos, emocions o afectes compartits, fins al fracàs a iniciar o respondre en el contacte amb els altres.
2. Les dificultats en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la relació social varien, per exemple, des d’una comunicació verbal i no verbal poc integrada (nens que parlen, però no expressen o no utilitzen gestos, o nens que parlen utilitzant gestos), passant per dificultat per mantenir el contacte visual o de la comprensió i l’ús de gestos, fins a una falta total d’expressió facial i de comunicació no verbal.
3. Les dificultats en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions varien, per exemple, des de dificultats per entendre que s’han de comportar diferent depenent d’on estiguin i amb qui estiguin, passant per dificultats per a compartir jocs imaginatius o per a fer amics, fins a l’absència d’interès per altres persones.

Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats, que es manifesten en dues o més dels següents punts, actualment o en la seva primera infància:

1. Moviments, utilització d’objectes o parla estereotipats o repetitius: p. ex., estereotípies motores simples (aleteig, moviments repetitius amb les mans o amb tot el cos), alineació de les joguines o canvi de lloc dels objectes, ecolàlia (repetició de frases) , frases idiosincràtiques (inventades per ells, sense sentit en el contingut de la conversa).
2. Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat de rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal o no verbal (p. ex., gran angoixa enfront de canvis petits, dificultats amb les transicions, patrons de pensament rígids, rituals de salutació, necessitat de prendre el mateix camí o de menjar els mateixos aliments cada dia).
3. Interessos molt restringits i fixos que són anormals quant a la seva intensitat o focus d’interès (p. ex. forta inclinació o preocupació per objectes inusuals, interessos excessivament circumscrits o perseverants, com per exemple els dinosaures, els legos, els trens, els circuits, etc.).
4. Hiper- o hiporreactivitat als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l’entorn (p. ex., indiferència aparent al dolor/temperatura, resposta adversa a sons o textures específics, olfateig o palpació excessiva d’objectes, fascinació visual per les llums o el moviment).

S’ha de tenir en compte que actualment l’autisme s’entén com un espectre continu, per tant, podem veure nens aparentment amb una capacitat intel·lectual i social dins la normalitat, però amb trets lleus que dificulten les seves relacions o adaptació a l’escola i amb els amics. Normalment, són nens rígids, els hi costen els canvis i necessiten molta estructura perquè tenen una manera d’entendre el món diferent a la resta. Acostumen a tenir dificultats per entendre les relacions socials i podria costar mantenir una conversa amb ells si no és dels temes que més li interessen.

Per altra banda, existeix l’autisme en el qual el nen té marcades dificultats de comunicació, rarament parla o ho fa d’una manera molt repetitiva, fa moviments repetitius i es queda enganxat a rituals que són molt difícils de reconduir per la família. Aquí estaríem parlant d’un autisme de gravetat moderada o severa.

Els símptomes han de ser presents en les primeres fases del període de desenvolupament (però poden no manifestar-se totalment fins que la demanda social supera les capacitats limitades, o poden estar emmascarats per estratègies apreses en fases posteriors de la vida).

Per tant, davant qualsevol símptoma observable és recomanable consultar a un professional per a la seva detecció precoç i poder-hi intervenir el més aviat possible.

► TRACTAMENT

Actualment, comptem amb unes eines de detecció molt eficaces i tractaments específics i personalitzats a cada família i cada nen per aconseguir una millora de la simptomatologia dels nens amb TEA. L’objectiu serà potenciar la seva comunicació, que es faci entendre i que se senti comprès pel seu entorn. Fomentarem una millora de les seves relacions socials i treballarem en un pla estructurat amb rutines perquè sempre sàpiga el que s’espera d’ell, introduint poc a poc flexibilitat en el seu dia a dia.

És per això que la intervenció és multimodal, utilitzarem teràpia psicològica, coordinació amb el centre escolar per intervencions específiques, treball familiar, logopèdia i suport psicopedagògic i, en alguns casos, sobretot si hi ha problemes greus de comportament, podria ser recomanable l’ús de psicofarmacologia.