TRASTORNS DE L’APRENENTATGE

Els trastorns de l’aprenentatge són dificultats persistents que afecten l’adquisició i el
desenvolupament d’habilitats acadèmiques bàsiques com la lectura, l’escriptura o el càlcul
matemàtic. Aquestes dificultats apareixen habitualment durant l’etapa escolar i poden
interferir de manera significativa en el rendiment acadèmic i el benestar emocional de l’infant
o adolescent.

Els trastorns d’aprenentatge no estan relacionats amb la intel·ligència, la motivació o la manca
d’oportunitats educatives. Molts nens i nenes amb aquestes dificultats tenen una bona
capacitat intel·lectual, però necessiten estratègies específiques i suport especialitzat per
poder aprendre de manera eficaç.

Segons els criteris clínics del DSM-5, aquests trastorns s’inclouen dins del Trastorn Específic de
l’Aprenentatge, que pot afectar diferents àrees del desenvolupament acadèmic.

• Dislèxia

La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge que afecta principalment l’adquisició de la lectura, l’escriptura i l’ortografia. Té un origen neurobiològic i es manifesta en dificultats per identificar, processar i relacionar els sons del llenguatge amb les lletres. Els infants poden presentar dificultats per descodificar paraules, llegir amb fluïdesa o comprendre textos escrits.

Aquestes dificultats en moltes ocasions apareixen malgrat tenir una intel·ligència normal, una escolarització adequada i oportunitats d’aprenentatge.

La dislèxia interfereix especialment en processos com:

• Consciència fonològica (identificar i manipular sons de les paraules)
• Memòria verbal (recordar seqüències de sons o paraules)
• Velocitat de processament lingüístic
• Automatització de la lectura

• Discalcúlia

La discalcúlia és un trastorn específic de l’aprenentatge que afecta la capacitat per comprendre i treballar amb nombres i conceptes matemàtics. Els infants amb discalcúlia poden tenir dificultats per entendre les quantitats, realitzar càlculs o aplicar estratègies matemàtiques, malgrat tenir una intel·ligència normal i una escolarització adequada.

Aquest trastorn té un origen neurobiològic i està relacionat amb la manera en què el cervell processa la informació numèrica i les relacions entre quantitats.

És important entendre que la discalcúlia no és falta d’esforç ni de motivació. Molts nens i nenes amb aquesta dificultat poden destacar en altres àrees com la lectura, la creativitat, el llenguatge o el raonament verbal, però experimenten grans dificultats quan han de treballar amb números.

► TRACTAMENT

A l’escola intervindrem aplicant els protocols i des dels serveis especialitzats (psicòlegs que tinguin àrea d’atenció psicopedagògica) fent reeducacions. Són intervencions amb l’objectiu de compensar o estimular per a que les dificultats disminueixin.

La reeducació és un tractament específic de les dificultats (individualitzades). Es treballen aspectes com:

• Consciència fonològica i lèxica.

• Correspondència fonema-grafema (jocs com el memory, etc.). Diga’m quina és la primera lletra, o la del mig, o la del final. Jocs que vagin reforçant la consciència fonològica i lèxica.

• Lectura

• Expressió escrita i ortografia.

Escollirem les activitats en funció del diagnòstic. Anirem a on hi hagi dificultats.

L’evidència ens mostra que, amb la intervenció adequada, existeix una millora en la capacitat d’aprenentatge i rendiment acadèmic dels nens que pateixen aquestes dificultats. Per tant, consultar a un professional per a la detecció i intervenció és molt recomanable.