TRASTORNS DEL SON

Els trastorns del son a la població infantil són considerats com una alteració de la conducta força freqüent, provocant preocupacions en els pares.

Una alteració del son pot ser provocada per diverses causes. En alguns casos les alteracions poden aparèixer per circumstàncies concretes i, per tant, poden ser passatgeres; però en altres casos, aquestes alteracions poden acabar convertint-se en els patrons habituals del comportament del nen/a, podent provocar l’aparició de trastorns més greus.

A nivell fisiològic, podem diferenciar diferents fases per les quals passa una persona des que es disposa a dormir fins que s’aixeca, organitzades en dos estats: una sense moviments oculars ràpids (fases I, II, III, IV del son, que difereixen en la intensitat del son) i l’altra de moviments oculars ràpids (son MOR – REM). La durada de tots dos estats és de 90 minuts, repetint-se entre 4 i 5 vegades per nit.

Durant la infància, es produeixen variacions qualitatives en aquestes fases, fins que s’assoleix la maduresa neurofisiològica necessària que ens permetrà organitzar les fases del son descrites anteriorment. És al voltant dels 12-13 anys que la distribució del son és similar als adults.

Quan parlem de trastorns del son, el DSM-5 divideix aquestes alteracions en 4 categories diferents, segons el motiu o fase en què es produeix la dificultat:

• Trastorn d’insomni

Es defineix, segons el DSM5, com la predominant insatisfacció per la quantitat o la qualitat del son, associada a un (o més) dels símptomes següents:

Dificultat per a iniciar el son. (En nens, això es pot posar de manifest per la dificultat per a iniciar el son sense la intervenció del cuidador.)

Dificultat per a mantenir el son, que es caracteritza per despertars freqüents o problemes per a tornar a agafar el son després de despertar. (En nens, això es pot posar de manifest per la dificultat per a tornar a agafar el son sense la intervenció del cuidador.)

Despertar aviat al matí amb incapacitat per a tornar a dormir.

La dificultat del son es produeix almenys tres nits a la setmana i ha d’estar present durant un mínim de tres mesos.

La dificultat del son es produeix malgrat les condicions favorables per a dormir.

• Somnambulisme

Episodis repetits en els quals el nen s’aixeca del llit i camina durant el son. Durant l’episodi de somnambulisme, té la mirada fixa i en blanc; és relativament insensible als esforços d’altres persones per a comunicar-se amb ell i només es pot despertar amb molta dificultat.

• Terrors nocturns

Episodis recurrents de despertar brusc amb terror, que generalment comencen amb crits de pànic. Durant cada episodi, existeix una por intensa i signes d’alerta autònoma, com a midriasi, taquicàrdia, taquipnea i sudoració. Existeix insensibilitat relativa als esforços d’altres persones per a consolar al nen durant els episodis.

No es recorden els somnis o el record és mínim (p. ex., solament una única escena visual). L’amnèsia dels episodis és present.

• Trastorn de malsons

Es defineixen, segons el DSM-5,  per la producció de forma repetida de somnis summament negatius, prolongats i que es recorden bé, que en general impliquen esforços per a evitar amenaces contra la vida, la seguretat o la integritat física i que acostumen a succeir durant la segona meitat del període principal de somni.

En despertar dels somnis, el nen ràpidament s’orienta i està alerta.

En tots els casos descrits anteriorment, l’alteració del son ha de causar malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, educatiu, acadèmic, del comportament o altres àrees importants del funcionament.

A més, no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. ex., una droga, un medicament) i la coexistència de trastorns mentals i altres malalties no explica adequadament la presència predominant d’insomni.

► TRACTAMENT

Actualment, disposem de tractaments tan psicològics efectius per poder tractar les dificultats per conciliar el son.

Els tractaments psicològics els centrem en ensenyar estratègies eficaces per gestionar els símptomes i que, poc a poc, deixin d’interferir en el dia a dia.

El tractament és psicològic, d’orientació cognitivo-conductual (TCC), amb pautes d’higiene del son i tècniques de relaxació i maneig de la por i l’ansietat. En alguns casos, l’ajuda psicofarmacològica és necessària.