Home » Senyals d’alarma »
TRISTESA
Coneix els símptomes en la tristesa en les diferents etapes; infància, adolescents i joves
Com detectar els primers signes en la tristesa.
• TRISTESA A LA INFÀNCIA
Els nens tenen canvis en el seu estat d’ànim, com els adults, i la tristesa és un sentiment natural i adaptatiu. Ara bé, serà un senyal d’alarma si és desproporcionada a la causa, molt profunda o perllongada en el temps, o si va acompanyada d’altres símptomes.
Cal donar importància a la irritabilitat, a l’apatia i a una baixa autoestima persistent i que sol aparèixer bruscament sense una causa prou aparent.
El nen/a que presenta un humor inestable, fàcilment s’enfada i s’excita excessivament. És la manera que troba per expressar que alguna cosa li està passant i pot amagar al darrere algun conflicte, problema o preocupació.
• SITUACIONS HABITUALS
EN MENORS DE 7 ANYS:
El símptoma de presentació més freqüent és l’ansietat. Manifesten irritabilitat, rabietes freqüents, plors, queixes somàtiques (mal de cap, mal de panxa), pèrdua d’interès pels jocs habituals, cansament excessiu o hiperactivitat. També poden presentar un fracàs en assolir el pes per la seva edat cronològica, retràs psicomotor o dificultat en el desenvolupament emocional.
En nens petits, la tristesa s’associa amb freqüència amb els trastorns d’ansietat, les fòbies escolars i a la dificultat per controlar els esfínters.
SÍMPTOMES EDAT PUBERAL:
Irritabilitat, agressivitat, no tenir ganes de fer res, tristesa i sensació freqüent d’avorriment, culpabilitat.
També pot anar acompanyat de baixa autoestima, falta de concentració, disminució del rendiment escolar, fòbia escolar, trastorns de conducta a l’escola i en la relació amb els iguals.
Mal de cap, mal de panxa, trastorns del control d’esfínters, insomni o excés de son, no assolir el pes per la seva edat cronològica o disminució o augment de la gana.
• QUAN M’HA DE PREOCUPAR
Si un nen presenta aquests símptomes, no necessàriament ha d’estar deprimit. Però, si aquest estat de tristesa interfereix en l’activitat social, en la vida familiar i escolar de manera significativa, i a més va acompanyat d’altres símptomes, serà important poder-ne fer una avaluació psicològica acurada i establir el tractament adequat si és necessari.
• ACOMPANYAR LA SITUACIÓ DES DE L’ENTORN
Dir-li el que fa bé. Un nen o nena que té una depressió sol tenir una imatge negativa de si mateix, per tant, una labor important que poden fer els pares és la de conèixer les seves virtuts i defectes per a ajudar-lo a tenir una visió positiva de si mateix i dir-li el que fa bé perquè se senti recolzat i reconegut.
Utilitzar un llenguatge positiu. En nombroses ocasions als nens i nenes que pateixen una depressió els resulta complicat distingir entre els aspectes de la seva vida que poden controlar i els que no, de manera que se senten contínuament culpables per les coses que succeeixen. La feina dels pares pot ser la de fer-los veure aquells esdeveniments que poden controlar perquè depenen d’ells i altres que no poden controlar.
Explicar els canvis en la família. En l’àmbit familiar pot haver-hi canvis, com el divorci dels pares, que afectin els nens i nenes. Per a evitar que això pugui produir que els nens se sentin culpables de la situació, és fonamental que els pares expliquin amb un llenguatge adequat la situació i que estableixin pautes perquè existeixi una rutina que doni estabilitat als nens i nenes.
Establir un temps especial amb el teu fill/a. Fer activitats en família perquè senti que comparteix moments positius i alegres amb els seus pares.
TRASTORNS RELACIONATS EN LA TRISTESA
► Trastorn depressiu major
► Trastorns de la conducta i de l’impuls
► Trastorns d’ansietat
• TRISTESA EN ADOLESCENTS i JOVES
Els adolescents tenen canvis en el seu estat d’ànim, com els adults, i la tristesa és un sentiment natural i adaptatiu. Tan mateix, l’humor dels adolescents pot ser més làbil, i no facilita la detecció dels signes d’alarma. El que un dia sembla no tenir solució, pot ser oblidat a la setmana següent. És freqüent que apareguin estats passatgers de mal humor o irritabilitat ja que els adolescents, moltes ocasions no controlen fàcilment els seus estats emocionals. Simplement, en algunes ocasions es veuen immersos en variacions de l’humor i es mostren més reactius i amb menys control.
Ara bé, serà un senyal d’alarma si és desproporcionada a la causa, molt profunda o perllongada en el temps, o si va acompanyada d’altres símptomes.
Cal donar importància a la irritabilitat, a l’aapatia i a una baixa autoestima persistent i que sol aparèixer bruscament sense una causa prou aparent.
L’autoestima és la valoració que fem de nosaltres mateixos, de les nostres capacitats i limitacions. Una mantinguda baixa autoestima acompanyada de pèrdua de la il·lusió i d’irritabilitat o tristesa ens pot fer pensar en un estat depressiu.
• SITUACIONS HABITUALS
Descens del rendiment acadèmic: El descens del rendiment acadèmic el podem identificar com a signe d’alarma quan un adolescent, que prèviament tenia un adequat rendiment, experimenta una davallada de notes, és incapaç de completar els treballs, pot emprar molt de temps fent les tasques i manifesta una falta de concentració, de motivació i desinterès escolar.
Mal humor i irritabilitat: Un mal humor i irritabilitat preocupants són aguts. Poden estar molt seriosos, enfadats amb el món, cridar, agredir, trencar materials, intimidar, faltar el respecte o cometre actes que trenquen amb les normes socials.
Tristesa, pessimisme i apatia: Els adolescents amb pessimisme excessiu descriuen sentiments de desesperança respecte al futur i senten que no val la pena esforçar-se per res. Estan convençuts que “no són bons”, que el món és un lloc difícil, que són incapaços de fer canvis al respecte i senten desesperança i fragilitat.
En relació amb l’apatia i manca d’emoció/motivació o entusiasme perllongats en el temps, que es produeix inclús en els àmbits d’interès de l’adolescent, s’ha d’establir una diferència amb la “mandra” pròpia de l’edat i vinculada a situacions com els estudis i les responsabilitats.
Menyspreu personal: Infravaloració excessiva, fins i tot pot arribar a odiar-se, retrets i autocrítiques desmesurades, autoimatge deteriorada, verbalitzacions negatives: “no serveixo per a res”, “no arribaré a ser res”, sentiments d’inutilitat o de culpa inapropiats o excessius, sentiments de no ser acceptat ni estimat.
• QUAN M’HA DE PREOCUPAR
Aquestes conductes constitueixen un signe d’alarma si l’estat de mal humor i irritabilitat apareix en un adolescent que anteriorment no presentava aquestes característiques, presentant perdurabilitat en el temps i alterant la seva vida social, familiar o escolar.
També, si manifesta l’abandonament d’activitats usuals i recreatives, així com en un canvi restrictiu de les relacions interpersonals.
Si comença a presentar idees de mort o pensar en el suïcidi, parlar sobre sentiments de poca esperança i por pel futur, expressar desitjos d’anar-se’n inclús fent broma, presentar elevada tristesa, pèrdua del desig de participar en les seves aficions i activitats preferides, experimentar canvis en la gana i el son, sentir-se molt fatigat i desmotivat, presentar comportaments autodestructius o autolesionar-se.
Si s’observen aquestes conductes, cal demanar ajuda a un professional de la salut mental.
• ACOMPANYAR LA SITUACIÓ DES DE L’ENTORN
• Escoltar el teu fill, ajudar-lo a entendre què li passa i validar la seves emocions.
• No preguntar-li constantment com està. Pot generar una situació de rebuig i que es tanqui en banda.
• Reforçar tot allò que fa bé i ha aconseguit fins ara.
• Recordar-li el nostre amor incondicional, dientli que l’estimem i que estarem allà pel que necessiti.
• Forçar-lo de forma progresiva a fer les activitats que abans li agradaven, si fa falta acompanyant-lo i dient-li que li anirà bé fer-ho.
• Evitar el càstig excessiu.
• Planificar activitats de temps especial en família.
• Interessar-te per allò que li agrada i dedicar-li un temps de qualitat.
TRASTORNS RELACIONATS
► Trastorn depressiu major
► Trastorns de la conducta i de l’impuls
► Trastorns d’ansietat
Demanar cita
PSICOLOGIA / PSIQUIATRIA INFANTIL I ADOLESCENT A BARCELONA
Centre Guia respon a la necessitat actual d’oferir un servei d’alta qualitat diagnòstica i terapèutica en Salut Mental per la infància i adolescència.
La nostra unitat està formada per un equip professional multidisciplinari integrat per especialistes en, Psicologia Clínica Infantil i Juvenil, Psicopedagogia i Psiquiatria.
CENTRE GUIA
Eixample – Sagrada Familia
Valencia 377 – 379 Entl 2ª
08013 – BARCELONA
Dilluns a divendres
9:30h – 14h i 15:30 – 19:30
Dilluns a divendres
9:30h – 14h i 15:30 – 19:30
CENTRO MEDICO TEKNON
Unitat de Paidopsiquiatria
Marquesa de Villallonga 12, consulta 2
08017 – BARCELONA
Dilluns a divendres
10:00h – 14h i 15:30 – 19:30
Centre Sanitari de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
La informació proporcionada en aquesta web, és només pel seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salut o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.
© Centre Guia – Avís legal – Política de privacitat – Política de Cookies