Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH i neuromaduració

Articles de premsa

"...Els nens i adolescents (TDAH) que no es mediquen amb psicoestimulants maduren, ara bé de forma lenta..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1499

Data: 14 de gener de 2016

En l'últim article comentava com els medicaments psicoestimulants milloren la neurotransmissió i amb això la simptomatologia clínica d'hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d'atenció. Ara bé el seu efecte no es limita a la neurotransmissió, fonamentalment de la dopamina, sinó a un de major importància, la neuromaduració cerebral, fonamentalment del còrtex prefrontal.

Els estudis del Prof. R Shaw, Psiquiatra infantil i adolescent membre del National Institute of Mental Health de Bethesda (USA), confirmen que els psicoestimulants i en concret el metilfenidat ajuden neurològicament a madurar.

Els nens i adolescents que no es mediquen amb psicoestimulants maduren, ara bé de forma lenta, mentre que els que si reben tractament, maduren neurològicament al mateix ritme de la població normal. Aquest aspecte és bàsic per comprendre la necessitat de manteniment del tractament, evitant antics conceptes que plantejaven períodes de descans terapèutic. Els interessats poden consultar el primer article d'investigació publicat sobre aquests aspectes de neuromaduració a: Shaw P. et al. Psychoestimulant treatment and the developing còrtex in ADHD Am. J. Psychiatry 2009; 166. 58-63.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 19 juny 2018, 07:57