Rosa Mª Ibáñez

Psicòloga Clínica Infantil i Adolescent

Màster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Col·legiada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i Balears amb el nº 8951.

Codirectora i membre fundador del Centre Psicopediàtric Guia.

Pertany al Cos Facultatiu de Centre Mèdic Teknon on dirigeix ​​l'equip de Psicologia Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent).

Secretària de Comunicació de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre numerari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Membre del comitè científic del curs de postgrau "Curs d'Especialitats Pediàtriques" de Centre Mèdic Teknon.

Professora del Practicum del Màster Oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de Barcelona.

Posar límits a nens i adolescents

Articles de premsa

"...Sense límits els nens perden el nord i es desorienten..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1310

Data: 27 d'abril de 2012

Per que cal pesar límits? Els nens i adolescents necessiten referents, normes i límits ben definits, però també l'espai suficient per desenvolupar-se en llibertat.

Sense límits els nens perden el nord i es desorienten. Els nens en edat infantil (4-5 anys) necessiten explicacions. S‛adonen del que fan malament. Ja han après un bon nombre de normes, en aquesta edat ja saben moltes coses que estan bé o malament, entenen que s'han d'esperar a creuar un semàfor al costat de l'adult. Els nens en edat escolar (6-9 anys) necessiten suport. En aquesta etapa son més crítics i no es deixen dirigir amb tanta facilitat o reclamen sovint alguna cosa en contrapartida als seus bons actes. Demanen explicacions raonades i intenten els pactes a totes hores. A aquesta edat son fanàtics de la justícia com a igualtat absoluta. Els adolescents (més de 12 anys) necessiten comprensió. Comença un període mes crític, qüestionen per anar autoafirmant-se i adquirir autonomia i seguretat, per poder assolir-la sobredimensionen les seves respostes, a més els agrada mesurar-se amb l'adult i per això el repte és freqüent. No ens hem de deixar boicotejar ni enfadar-nos d’entrada, és millor contenir les situacions. Intentar sempre que sigui possible, parlar de manera positiva.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el divendres 28 juny 2019, 09:23