Etapa Escolar

L'etapa escolar

És el període de desenvolupament que comença amb l'inici escolar i finalitza amb l´adolescència.

A aquesta edat el nen ha de sortir de casa seva i entrar a un món desconegut, on les persones que formen la seva família i el seu món fins a aquest moment, es queden fora. El seu èxit o fracàs en aquest període dependrà en part de les habilitats que hagi desenvolupat en els seus anys de vida anteriors. Aquest fet marca l'inici del contacte del nen amb la societat a la qual pertany, la qual fa exigències que requereixen de noves habilitats i destreses.

D'altra banda, la relació amb els pares canvia, iniciant-se un procés gradual d'independència i autonomia, i apareix el grup de amics com un referent important que es constitueix en un dels seus eixos centrals del desenvolupament.

Trastorns de l'estat d'ànim


Humor inestable i irritabilitat

El nen/a que presenta un humor inestable, fàcilment s’enfada i s'excita excessivament, és la manera que troba per expressar que alguna cosa li està passant i pot amagar al darrere algun conflicte, problema o preocupació.


El mal humor junt la irritabilitat poden ser símptomes de malestar personal que combinats amb altres símptomes poden amagar un trastorn de l'estat d'ànim o depressió.

Els símptomes associats que s'han de tenir en compte per fer una consulta i descartar  problemes rellevants són els següents: tristesa, actitud poc sociable, major sensibilitat emocional, canvis en la gana i en el son, crits o plors, dificultat per concentrar-se, cansament i falta d'energia, desinterès per participar en activitats, falta d'il.lusió, sentiments de baixa autoestima o de culpa i pensaments de mort.

Quan observem en un nen/a actituds de mal humor i irritabilitat és important avaluar-ne la freqüència, la duració en el temps, l'aparició sobtada i la correlació amb els símptomes comentats.

 

Tristesa, pessimisme i apatía

Els nens tenen canvis en el seu estat d'ànim, com els adults, i la tristesa és un sentiment natural i adaptatiu. Ara bé, serà una senyal d'alarma si és desproporcionada a la causa, molt profunda o perllongada en el temps o si va acompanyada d'altres símptomes.


La tristesa pot anar acompanyada de mostres de pessimisme ( tendència a jutjar els esdeveniments pel seu aspecte més desfavorable i/o negatiu ).

Alguns nens tenen un tarannà més ansiós i/o negatiu i tenen habilitat per detectar allò que va malament. Encara que hi hagi aspectes positius, detecten els problemes o els anticipen. Aquest estil negatiu d'enfrontar-se a la vida pot ser la causa de la tristesa o la conseqüència d'un estat d'infelicitat.


També podem trobar apatia. Aquesta es caracteritza per una disminució de l'energia, cansament físic i/o mental, pèrdua d'interès per activitats i aficions ( per exemple, els nens i nenes poden abandonar hobbies i entrenaments que abans els satisfeien ).

Si un nen presenta aquests símptomes no necessàriament ha d'estar deprimit. Però, si aquest estat de tristesa interfereix en l'activitat social, en la vida familiar i escolar de manera significativa, i a més va acompanyada d'altres símptomes, serà important poder-ne fer una avaluació psicològica acurada i establir el tractament adequat si és necessari.

Amb les estratègies adequades es pot corregir. Els nens poden aprendre a:  reconèixer els pensaments negatius i modificar-los, solucionar els problemes i valorar els aspectes positius de si mateixos. De la mateixa manera, si hi ha factors desencadenants es poden treballar i si la patologia és més severa caldrà intervenció farmacològica.

Menyspreu personal i/o idees de mort

Els nens amb menyspreu personal refereixen sentiments d'inutilitat, incapacitat, culpabilitat i inferioritat. Aquests sentiments deriven en un baix autoconcepte o autoestima.


Una baixa autoestima pot generar en els nens sentiments com angoixa, dolor, indecisió, desànim, mandra i vergonya, entre d'altres i pot portar als nens a sentir-se poc valorats i a comparar-se amb els altres, sobrevalorant-ne les seves virtuts, i capacitats i menyspreant les pròpies.

Aquests sentiments poden portar-los a no tenir objectius, a no veure sentit a res, i es convencen ells mateixos de que són incapaços d'aconseguir els seus objectius. Com a resultat d’això, rendeixen menys en els estudis i els resulta més difícil fer amics, són menys feliços i els costa enfrontar-se als propis errors, decepcions i fracassos.

A vegades pot anar també associat el menyspreu personal a nens més perfeccionistes, ansiosos i autoexigents.

L'autoestima no és quelcom fix de per vida i es pot millorar. En alguns casos, és possible que sigui necessari l'ajuda d'un professional de la salut mental que els ajudarà a interpretar la realitat més positivament i a donar-se compte del que els fa únics i especials.

La manifestació de idees de mort, pot verbalitzarse com pensaments que poden variar des de idees de que la vida no val la pena, fins a plans ben estructurats sobre com morir o intenses preocupacions de fer-se mal o autolesionar-se.

Cal però poder diferenciar aquestes verbalitzacions d'altres fetes en moments explosius puntuals en els que diuen comentaris que no pensen, o de moments d'histrionisme i crida d’atenció.

Abans de la pubertat, tan el suïcidi com la temptativa són excepcionals, possiblement degut a la immaduresa que dificulta la planificació i execució. Malgrat això, si es detecten pensaments o idees de mort en els nens, és necessari consultar amb un professional expert que pugui avaluar-ho i tractar-ho.

Descens del rendiment acadèmic

El descens en el rendiment acadèmic, tot i no ser un dels símptomes principals dels trastorns de l’estat d'ànim, sovint n’és una conseqüència. Es deu, bàsicament a la dificultat per concentrar-se, l'apatia i a la desmotivació que generen aquest tipus de  trastorns.

Tanmateix, un baix rendiment acadèmic de base pot generar símptomes afectius per la frustració i culpabilitat que genera.


Per valorar el rendiment és important tenir en compte la història escolar del nen, com canvis freqüents d'escola, valorant aquelles situacions negatives que poguessin haver influït al rendiment. S'ha de valorar també si les dificultats acadèmiques han estat presents sempre, o han aparegut de manera sobtada, la qual cosa indicaria una resposta reactiva a algun desencadenant.

És important avaluar el nen per saber les causes exactes del baix rendiment, que poden ser de diversa naturalesa per tal de poder fer l'abordatge més adequat en cada cas.

Si la causa del baix rendiment és un baix estat anímic caldrà ajudar al nen a afrontar les causes que generen els problemes afectius alhora que es reforçaran i rehabituaran les habilitats acadèmiques.

Si, en canvi, el baix estat anímic és conseqüència del baix rendiment caldrà conèixer i tractar les seves causes i alhora treballar l'autoestima global i acadèmica.

Eufòria i excitació excessiva

Alguns trastorns de l'estat d'ànim es caracteritzen per presentar els símptomes següents: eufòria desmesurada ( alegria excessiva ) i injustificada, alteració del son ( baixa necessitat de dormir ), inquietud motora que pot arribar a l'agitació ( excessiva activitat amb crisis importants de ràbia ), alt nivell de vigilància ( es manté excessivament expectant i en tensió ), conducta agressiva i/o conducta d'alt risc.

Si s'observa, dins del tarannà propi de cada nen, una variació o presència contínua d'aquestes característiques, pot ser una senyal d'alarma patològica que caldrà avaluar per poder saber quin és el desencadenant i fer-ne un diagnòstic acurat.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 22 juny 2017, 15:30