"Un nen o un adolescent amb falta d'atenció no escolta, no s'assabenta del que li diuen, no acaba les tasques i passa d'una activitat a una altra sense centrar-se en cap..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1224

Data: 27 d'agost de 2010

Totes les persones, nens o adults, podem tenir moments de distracció, són situacions completament normals encara que amb conseqüències... qui no ha perdut o s'ha oblidat alguna cosa important?. Ara bé, s'imaginen que cada dia ens passés?

Hi ha persones que ja de nens tenen aquesta dificultat, no estan distrets, són distrets, és a dir el seu cervell i en concret el seu còrtex prefrontal no treballa bé, hi ha a aquest nivell un trastorn neurobiològic relacionat fonamentalment amb els neurotransmissors.

Un nen o un adolescent amb falta d'atenció no escolta, no s'assabenta del que li diuen, no acaba les tasques i passa d'una activitat a una altra sense centrar-se en cap. Fa la impressió que no atén i que no sent. Tant a casa com a l'escola no segueix les instruccions, no acaba els deures i fonamentalment no manté l’atenció.

Tot això en condiciona l’esforç i motivació i n’afecta l’adaptació i el rendiment escolar. Estar distret és normal, ser-ho té conseqüències. El Trastorn per dèficit d'Atenció es un trastorn altament hereditari que té avui un eficaç tractament mèdic, psicològic i pedagògic.

Cal pensar dels nostres fills ¿Son o estant distrets?.