Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: evolució amb l'edat

Artículos de prensa

"...són factors de bon pronòstic en aquests casos l’estabilitat emocional i laboral de la família..."

Publicat a Revista Tot Sant Cugat, n.1264

Data: 3 de juny de 2011

La impressió optimista que el Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) millorava i pràcticament desapareixia en l’adolescència està canviant a una actitud més prudent a mesura que els estudis d‛investigació ens permeten conèixer el curs clínic d'una manera més real.

Autors de prestigi del J Am Acad ChiId AdoIesc Psychiatry publicació Oficial de l'Acadèmia Americana de Psiquiatria del Nen i l’Adolescent, ens confirmen que als 18 anys, i segons diversos estudis publicats, del 25 al 47% dels adolescents que van ser hiperactius amb trastorns de conducta de nens mantenen els problemes de conducta,  arriben a un nivell educatiu menor, pateixen accidents, consumeixen drogues amb mes freqüència i solen tenir mes problemes amb la justícia, sense oblidar les conseqüències cap a la pròpia família.

Els adults que van ser hiperactius de nens tenen una pitjor imatge personal, el seu nivell formatiu és pitjor i són més inestables en l’àmbit laboral i familiar. Són factors de bon pronòstic en aquests casos l’estabilitat emocional i laboral de la família, l'absència de problemàtica psiquiàtrica en el medi familiar, la col·laboració escolar i un correcte diagnòstic precoç.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Martes 21 Noviembre 2023, 11:59