Rosa Mª Ibáñez

Psicòloga Clínica Infantil i Adolescent

Màster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Col·legiada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i Balears amb el nº 8951.

Codirectora i membre fundador del Centre Psicopediàtric Guia.

Pertany al Cos Facultatiu de Centre Mèdic Teknon on dirigeix ​​l'equip de Psicologia Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent).

Secretària de Comunicació de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre numerari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Membre del comitè científic del curs de postgrau "Curs d'Especialitats Pediàtriques" de Centre Mèdic Teknon.

Professora del Practicum del Màster Oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de Barcelona.

Ajudar un nen amb TDAH

Articles de premsa

"...fan front moltes vegades a greus problemes a l'escola..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1294

Data: 5 de gener de 2012

Els nens i adolescents amb trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) o sense fan front moltes vegades a greus problemes a l'escola. La distracció, impulsivitat, hiperactivitat desorganització i altres dificultats condueixen l’alumne a situacions que el perjudiquen a ell i els que l’envolten.

A continuació mostrem exemples d’adaptació que es poden aplicar per ajudar a la millora del trastorn:

Distracció

  1. Seure l’alumne en un lloc tranquil i sense distraccions.
  2. Estructurar en parts perquè l'alumne finalitzi el seu treball.
  3. Ajudar l’alumne a plantejar-se objectius a curt termini
  4. Acompanyar les instruccions orals amb instruccions escrites.
  5. Donar instruccions clares, precises i breus
  6. Proporcionar temps addicional per completar els objectius

Hiperactivitat-impulsivitat

  1. Facilitar interrupcions que li permetin aixecar-se del seient.
  2. Proporcionar espais curts de descans entre activitats de classe.
  3. Ignorar la conducta inadequada de caràcter lleu.
  4. Incrementar la immediatesa de les recompenses.
  5. Supervisar de prop els moments de transició d'una activitat a l'altra.
  6. Recordar a l’alumne que repassi el treball finalitzat.

 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el divendres 28 juny 2019, 09:23