Rosa Mª Ibáñez

Psicòloga Clínica Infantil i Adolescent

Màster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Col·legiada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i Balears amb el nº 8951.

Codirectora i membre fundador del Centre Psicopediàtric Guia.

Pertany al Cos Facultatiu de Centre Mèdic Teknon on dirigeix ​​l'equip de Psicologia Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent).

Secretària de Comunicació de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre numerari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Membre del comitè científic del curs de postgrau "Curs d'Especialitats Pediàtriques" de Centre Mèdic Teknon.

Professora del Practicum del Màster Oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de Barcelona.

Millores en educació

Articles de premsa

"... Sempre admirem països nòrdics com Finlàndia, Dinamarca o Holanda, on es fan menys hores de deures..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1511

Data: 7 d'abril de 2016

L'informe de l'OCDE no deixa d'advertir que tenim una de les taxes més baixes en rendiment escolar, sobretot en matemàtiques, un 24% dels estudiants de 15 anys (un total de 95.000 alumnes) no arriba al barem esperat. Aquest organisme insisteix que un excés de deures no ajuda als alumnes de baix rendiment que puntuen per sota del nivell 2 en les proves de matemàtiques, lectura i ciències.

Això comporta que poden respondre preguntes amb instruccions clares i relacions senzilles, però no són capaços d'enfrontar-se a la resolució de problemes que requereixen un raonament més complex.

D'aquí que sorgeixi el tema en l'informe de l'OCDE. Estudiants de baix rendiment: Per què es queden enrere i com ajudar-los a tenir èxit. Sempre admirem països nòrdics com Finlàndia, Dinamarca o Holanda, on es fan menys hores de deures. Varia el rànquing entre països quant a hores de deures setmanals. Finlàndia 3 h, Espanya 6,5 h, Itàlia 8,5 h, Rússia 9,5 h, Xina 14 h. S'han redactat respecte a l'informe esmentat 11 mides de millora que inclouen el disseny i les estratègies adequades a cada edat.

Com veiem, s'acosten canvis.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 29 juny 2017, 15:03