"Els pares se senten responsables d’una educació sense resultats que moltes vegades s’acompanya de discussions familiars, apareixent sentiments de culpa que empitjoren la relació amb el seu fill..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1216

Data: 25 de juny de 2010

Les relacions pares-fill són una de les variables més estudiades en els nens TDAH. Al voltant de la tercera part dels pares d’escolars amb TDAH recorden que el seu fill va començar a crear problemes des del primer any de vida o poc després, en l’etapa preescolar.

La irritabilitat, el plor, els trastorns del son i les dificultats de l’alimentació són els símptomes més comuns en els lactants. És difícil calmar-los, semblen estar sempre insatisfets, amb això els pares poden sentir-se malament per la falta d’harmonia amb el seu fill, cosa que els produeix un important estrès.

Aquesta forma de ser es manté amb els anys i pot aparèixer al costat de la hiperactivitat moments d’agressivitat. Són nens que “no paren”, que “no s’entretenen sols” i que “no escolten”.

Els pares se senten responsables d’una educació sense resultats que moltes vegades s’acompanya de discussions familiars, apareixent sentiments de culpa que empitjoren la relació amb el seu fill. Més tard en l’adolescència, la conducta impulsiva amb falta d’autocontrol i crisis d’ira empitjora la situació. El TDAH és un trastorn neurobiològic i tot això pot canviar amb una intervenció precoç.