"...sempre s'han de complir i en la majoria de les ocasions no és necessari, en aquell moment, argumentar-los..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1298

Data: 3 de febrer de 2012

Educar la capacitat de frustració i saber dir que no és bàsic en l'educació actual.

Avui és millor establir un menor nombre de normes í límits, però que es compleixin, ja que l'important no és el compliment d'una norma concreta sinó el simbolisme del que significa per als nens o adolescents el que els pares siguin acceptats com a figures ďautoritat.

Castigar és necessari? Pot ser-ho o, millor dit, castigar també educa. Els pares ensenyen les regles de joc de la vida adulta, i el model educatiu no pot ser aliè a la realitat psicosociolabo- ral del nostre entorn. Si les normes, encara que poques, no es compleixen, cal dialogar però si cal, és també correcte, potser imprescindible, imposar l'autoritat.

Els càstigs són sempre millor immediats a la falta i de curta durada. Sempre s'han de complir i en la majoria de les ocasions no és necessari, en aquell moment, argumentar-los. Són prou vius els nens com per conèixer les seves causes. També és fonamental tenir clar que han d'anar acompanyats ďuna significativa capacitat de contenció emocional i de sentiment lliure de culpa per part dels propis pares. I tot sense aixecar la mà, no oblidem que educar no és domesticar.