"...Els pares estaven seriosos, desorientats i amb un alt sentiment de culpa..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1408

Data: 28 de març de 2014

Ahir a la tarda uns pares van portar a consulta en Joan, diagnosticat de TDAH tipus combinat i amb evolució correcta. El motiu de consulta va ser també parlar del seu germà petit, que començava a manifestar els mateixos problemes a l'escola.

Els pares preocupats, em van plantejar el que els havia dit l'orientadora escolar: "El Pere està molt alterat a l'aula, no para quiet, molesta i no atén, està com bloquejat, és el seu segon fill i es repeteixen els problemes, no deu ser que hi ha problemes familiars? la solució de vegades no és donar medicines, intentin millorar la seva tasca educativa i pensin què és el que els pot fer portar-se malament, perquè fins que no sapiguem el que porten dins, i ho treguin, no milloraran".

Els pares estaven seriosos, desorientats i amb un alt sentiment de culpa, ja que a més que educaven probablement malament, els seus fills tenien un problema de fons i a sobre estaven donant medicació al germà gran per tapar -figura- la situació, que pel que deia l'orientadora seguia sense resoldre. Els pares em van començar a preguntar: "està segur doctor? ens estem equivocant?..."

Espero poder-los explicar la meva resposta el proper dia.