Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Música compartida entre mares i fills

Articles de premsa

Publicat a: diari ara.cat, suplement "criatures"

Data: 12 de desembre de 2015

El Palau de la Música i L’Auditori impulsen jornades  de música per a dones embarassades

 

musica mares fills

 

Els que visquin a Barcelona ja ho deuen saber. Des de fa anys, institucions com el Palau de la Música Catalana o L’Auditori tenen en compte els més petits en la seva programació. Ho fan amb concerts, espectacles i tallers que giren al voltant de la música i que, en molts casos, suposen el primer contacte de l’infant amb compositors com Mozart o Bach. També amb instruments com maraques, tambors o campanetes. Es tracta d’acostar la música als nens i fer-ho a través del joc, l’experimentació i els concerts en directe.

El que potser molts no saben és que des d’aquestes institucions s’ha fet un pas més en la programació familiar i, a més de concerts i tallers per als infants, s’han programat activitats per als nadons. Fins i tot per als que encara no han nascut. I és que malgrat que les propostes de Matí Musical per a Embarassades, a L’Auditori, i Abans de Néixer, al Palau, estan pensades per a les dones embarassades i les seves parelles, els nadons també se’n beneficien. Ho fan, segons explica la responsable del projecte de L’Auditori, Anna Roig Dolz, per diverses raons. Una d’elles apunta a la sensació de benestar i plaer que experimenta la mare quan escolta música. I, esclar, si la mare està bé, el fetus també. La segona té a veure amb l’aparell auditiu del fetus.

A partir de la setmana 20 de gestació, els nadons ja poden sentir qualsevol estímul sonor que rebin tant dins com fora del ventre matern, un estímul que no només els ajudarà a desenvolupar l’aparell auditiu, sinó que a més els quedarà registrat a la memòria. I als braços dels seus progenitors, a més, els servirà per calmar-se.

Parlem dels sons que poden percebre a dins de l’úter, com el batec del cor, el vaivé del líquid amniòtic o el xerroteig dels sucs gàstrics, però també de la música i de les veus que els arriben de l’exterior, especialment, la de mare. “Des que l’aparell auditiu està format, tot el que sent el nadó quan és a dins la panxa li queda enregistrat a la memòria. És com construir la seva vida musical, anar guardant aquelles melodies que, un cop a fora, recordarà i el faran sentir més segur”, comenta Roig Dolz.

També explica que per crear aquest record sonor no cal recórrer a la música clàssica i a compositors com Mozart, un dels autors fetitxe quan es parla d’estimulació musical infantil. Del que es tracta, diu, és que la mare se senti a gust amb la música que escolta i que, si pot ser, la reprodueixi en forma de cant. Potser per això, a L’Auditori posen tant d’èmfasi en la idea que les dones embarassades parlin als seus nadons, que els cantin i en la necessitat que el treball musical iniciat en aquesta institució continuï més enllà del part. Que se segueixi estimulant amb música els infants durant els seus primers anys de vida i que la música es visqui també en directe. Per aquest motiu, a més d’oferir seguiment i dinàmiques musicals a les mares a través del correu electrònic, des de L’Auditori s’organitzen els Tallers per a Nadons.

Vincle amb el nadó

Una manera d’entendre l’estimulació musical que, des del Palau i les seves propostes Abans de Néixer al Palau i Bim Bom, Nadons al Palau, també es comparteix. La idea, segons comenta la conductora i directora de la primera d’aquestes iniciatives, Gemma Baños, és que la música no sigui només una eina perquè les dones embarassades es relaxin, sinó també perquè es coneguin a elles mateixes i creïn un vincle amb els seus fills.

Escoltant composicions musicals i gràcies a tècniques d’improvisació amb instruments i veu, les mares poden exterioritzar les seves pors i preocupacions, connectar amb el seu nadó i crear un set de melodies que, un cop el nen hagi nascut, li serviran per tranquil·litzar-lo. “El nadó ha memoritzat les músiques quan era a la panxa i, un cop les sent a fora del ventre, les recorda i sent aquella sensació de benestar de quan era a dins”, comenta Baños, que, com la seva col·lega de L’Auditori, parla de la importància que el que s’ha començat a treballar al Palau continuï un cop acabat el taller, tant escoltant música a casa com participant en activitats com Bim Bom, Nadons al Palau. També dels beneficis que la música té en el nadó durant els seus primers anys de vida. “La música és un fil conductor dins i fora de la panxa. En els primers mesos és una pluja d’estímuls i una forma de relacionar-se amb la mare a través de la melodia. Més endavant hi ha una estimulació més global en què s’afavoreix l’adquisició del llenguatge, la concentració, l’equilibri...”, explica Baños, que, a més d’ajudar les dones embarassades que assisteixen a Abans de Néixer a incorporar la música en el seu dia a dia, ho fa en els tallers Embaràs i Part Musical que dirigeix a títol personal.

I és que cada vegada hi ha més iniciatives que tenen com a objectiu acostar la música als nadons ja des del ventre matern. Com a mostra, les que l’Institut Català de Musicoteràpia duu a terme sota el títol Mami Sounds. Aquests tallers, segons avança la directora de l’organisme, Núria Escudé, se sustenten sota els mateixos principis que els del Palau i L’Auditori: ajudar la futura mare a viure el seu embaràs plenament i a crear un vincle amb el nadó abans i després que neixi. A Mami Sounds, però, s’hi afegeix el plus de la continuïtat. I és que les activitats que es proposen des d’aquesta iniciativa es fan setmanalment i no s’obliden de la música quan es dóna a llum. “La teràpia musical fa disminuir l’ansietat, enforteix els vincles amb el nadó, permet compartir experiències amb altres mares però, sobretot, exterioritzar pors i inseguretats”, explica Escudé, que, a més, fa referència a les activitats que des de l’Institut es duen a terme amb nens de 4 mesos a 3 anys. S’hi utilitza la música perquè els infants expressin les seves emocions. També perquè millorin la psicomotricitat, posin en pràctica l’atenció i la memòria i afermin el llenguatge.

Què diu la ciència?

De com influeix la música en el fetus també en parla Jordi Sasot, pediatre i psiquiatre infantil i adolescent, membre de la Societat Catalana de Pediatria i Cap de la Unitat de Paidopsiquiatria del Centre Mèdic Teknon. Ho fa amb estudis a la mà. Recerques com la feta per l’Institut Marquès, que demostren que ja en la setmana 16 de gestació els fetus no només hi poden sentir, sinó que també reaccionen a estímuls sonors via vaginal amb moviments i gestos facials que simulen la parla. O com el que es va publicar a la revista Plos One, que evidencia que escoltar música a l’úter estimula el desenvolupament del sistema auditiu del nadó.

Són estudis que amplien les dades amb què ja treballaven els professionals de la medicina i que apunten a la regulació de la freqüència cardíaca del fetus i a la producció d’endorfines en la mare com alguns dels diferents beneficis de la música. Sasot, però, no s’atreveix a secundar teories, al seu parer poc contrastades, com la de l’efecte Mozart, que apunta que la música del compositor austríac potencia la intel·ligència dels nadons i evita trastorns com l’autisme. Tampoc vol avalar hipòtesis com la que diu que escoltar música ajuda a millorar la concentració, l’atenció o la psicomotricitat de l’infant. Sí que creu, en canvi, que és un instrument més perquè la canalla adquireixi aquestes habilitats.

 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59