Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Depressió infantil emmascarada

Articles de premsa

"...un petit percentatge mantindrà els símptomes depressius..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1547

Data: 21 de desembre de 2016

Els nens poden tenir tristesa, desànim, irritabilitat, etc., però la majoria millora en sis setmanes. No obstant això, un petit percentatge mantindrà els símptomes depressius. La depressió és una alteració de l'estat d'ànim, diferent de la tristesa i que requereix tractament específic. Ara bé, no sempre és tan fàcil reconèixer-la.

Fa anys, com a alumne del professor Joan Romeu de Bes, eminent psiquiatra infantil, vaig sentir parlar de la depressió emmascarada, entitat clínica que no consta en les classificacions diagnòstiques. Avui, molts anys més tard, he tingut l'oportunitat de conèixer un nou cas: Noi adoptat amb 7 anys, desinhibit i simpàtic, parlador i rialler, però sense cap mena de motivació per al treball diari, amb ple coneixement del que sent però sense transmetre-ho a ningú. Els mestres no hi poden fer res, se'n riu amb respecte i té amics, però no treballa. Avui m'ha dit que no s'agrada, que té por, por de no ser res. Que espera que arribi el dia en què canviarà i amb les seves paraules els seus ulls s'han tornat vermells, cap llàgrima, això sí. Una mirada dura que parla per fi.

I una pregunta per a nosaltres, els professionals: més protocols o més coneixements clínics?

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59