"...els professionals de la salut i de l'educació encara detectem molt més tard del que és adequat tots aquests trastorns..."
Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1601
Data: 10 de Gener de 2018
La detecció precoç de la dislèxia i el TDAH en la infància sempre suposa una major possibilitat de recuperació. Els professionals de la salut i de l'educació encara detectem molt més tard del que és adequat tots aquests trastorns. A cada aula de 25 nens és habitual trobar dos o tres nens amb dislèxia i un o dos amb TDAH. La pregunta és: estan identificats?
Aquest petit ja madurarà... esperem que la Primària... és només immaduresa, etc., són comentaris habituals que potser tenien sentit fa anys, quan els coneixements psiquiàtrics i psicològics no permetien l'actual del cervell. Avui no podem seguir-ho fent a partir dels 8 i 9 anys, hem de detectar-ho a Preescolar.
Els professionals de l'Atenció Primària en salut i educació haurien de conèixer estudis rigorosos que conclouen que la majoria dels Trastorns del Neurodesenvolupament (TDAH, Dislèxia, Autisme, etc.) són sospitats molt abans pels propis pares, malgrat el seu desconeixement. El seu vincle afectiu i la seva contínua convivència els permet intuir en molts casos les dificultats. És comú utilitzar el concepte "ull clínic", jo afegiria "oïda clínica': Cal escoltar i avaluar.