Els nens tenen canvis en el seu estat d'ànim, com els adults, i la tristesa és un sentiment natural i adaptatiu. Ara bé, serà una senyal d'alarma si és desproporcionada a la causa, molt profunda o perllongada en el temps o si va acompanyada d'altres símptomes.

La tristesa pot anar acompanyada de mostres de pessimisme ( tendència a jutjar els esdeveniments pel seu aspecte més desfavorable i/o negatiu ).

Alguns nens tenen un tarannà més ansiós i/o negatiu i tenen habilitat per detectar allò que va malament. Encara que hi hagi aspectes positius, detecten els problemes o els anticipen. Aquest estil negatiu d'enfrontar-se a la vida pot ser la causa de la tristesa o la conseqüència d'un estat d'infelicitat.

També podem trobar apatia. Aquesta es caracteritza per una disminució de l'energia, cansament físic i/o mental, pèrdua d'interès per activitats i aficions ( per exemple, els nens i nenes poden abandonar hobbies i entrenaments que abans els satisfeien ).

Si un nen presenta aquests símptomes no necessàriament ha d'estar deprimit. Però, si aquest estat de tristesa interfereix en l'activitat social, en la vida familiar i escolar de manera significativa, i a més va acompanyada d'altres símptomes, serà important poder-ne fer una avaluació psicològica acurada i establir el tractament adequat si és necessari.

Amb les estratègies adequades es pot corregir. Els nens poden aprendre a:  reconèixer els pensaments negatius i modificar-los, solucionar els problemes i valorar els aspectes positius de si mateixos. De la mateixa manera, si hi ha factors desencadenants es poden treballar i si la patologia és més severa caldrà intervenció farmacològica.