Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Bessons a l'escola: junts?

Artículos de prensa

"...la separació no sempre és l'adequat, concloent que amb els bessons separats es troben més problemes, com ansietat i retraïment, rebel·lia i dificultats en l'aprenentatge lector..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1581

Data: 23 d'agost de 2017

 

És comú que quan els germans bessons s'incorporen a l'escola es plantegi la seva separació en classes diferents. Hi ha raons estudiades o és més una forma de fer que no té justificació científica?

Estudis practicats a l'Institute of Psychiatry King's College de Londres amb nens bessons entre 5 i 7 anys, comparant un grup de bessons separats amb un altre que no, confirmen que la separació no sempre és l'adequat, concloent que amb els bessons separats es troben més problemes, com ansietat i retraïment, rebel·lia i dificultats en l'aprenentatge lector. Problemes que van millorar en un any amb els bessons no idèntics i en dos amb els idèntics. Podríem citar més estudis amb aquestes conclusions com el de Nancy Segal a Los Angeles, però l'important és saber que no hi ha evidència en la literatura científica que justifiqui la seva separació física.

En conclusió, la separació pot es-tar justificada amb l'inici escolar en casos concrets, com diferències neuromaduratives significatives, dependències excessives o alteracions comportamentals, però no ha de ser una norma comuna en els més petits i preescolars, i sobretot, ha de ser una decisió col·legiada entre pares i escola. 

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Martes 21 Noviembre 2023, 11:59