Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Depressió i adolescència

Artículos de prensa

"Molts cops els adolescents es tanquen en si mateixos, la qual cosa fa que molts cops ja no es comuniquen tant amb els seus familiars,..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1663
Data: 26 de Març de 2019

Quins són els primers indicis de la depressió a l'adolescència?

Veiem falta d'interès, desmotivació pel que l'envolta o pel que abans si l'interessava, apatia, fatiga, tristor, plor, voler tancar-se més en si mateix, inatenció i disminució del rendiment escolar. També alteracions de la gana o el son, o ambdues. En l'adolescència és també freqüent la presència d'irritabilitat junt amb episodis d'ira sense causes conegudes. Molts cops els adolescents es tanquen en si mateixos, la qual cosa fa que molts cops ja no es comuniquen tant amb els seus familiars, perquè no els volen parlar de la seva intimitat, això fa que molts pares no hi pensin en què hi ha algú més.

Cal dir també que el dia a dia que vivim fa que molts cops sigui complicat estar tot el temps que voldríem amb els nostres fills. Ells també viuen en una societat molt competitiva i sobreestimulant, la qual cosa a vegades tampoc ajuda. Podríem evitar-ne alguns casos, estant més pendents dels canvis que té el nostre fill, si sabem que l'omplen les coses que fa, o les persones amb les quals va, si gaudeix o no del que fa. No tingueu por en demanar ajuda, la detecció precoç és fonamental per a la millora de qualsevol trastorn afectiu.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Martes 21 Noviembre 2023, 11:59