Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Depressió i adolescència

Articles de premsa

"Molts cops els adolescents es tanquen en si mateixos, la qual cosa fa que molts cops ja no es comuniquen tant amb els seus familiars,..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1663
Data: 26 de Març de 2019

Quins són els primers indicis de la depressió a l'adolescència?

Veiem falta d'interès, desmotivació pel que l'envolta o pel que abans si l'interessava, apatia, fatiga, tristor, plor, voler tancar-se més en si mateix, inatenció i disminució del rendiment escolar. També alteracions de la gana o el son, o ambdues. En l'adolescència és també freqüent la presència d'irritabilitat junt amb episodis d'ira sense causes conegudes. Molts cops els adolescents es tanquen en si mateixos, la qual cosa fa que molts cops ja no es comuniquen tant amb els seus familiars, perquè no els volen parlar de la seva intimitat, això fa que molts pares no hi pensin en què hi ha algú més.

Cal dir també que el dia a dia que vivim fa que molts cops sigui complicat estar tot el temps que voldríem amb els nostres fills. Ells també viuen en una societat molt competitiva i sobreestimulant, la qual cosa a vegades tampoc ajuda. Podríem evitar-ne alguns casos, estant més pendents dels canvis que té el nostre fill, si sabem que l'omplen les coses que fa, o les persones amb les quals va, si gaudeix o no del que fa. No tingueu por en demanar ajuda, la detecció precoç és fonamental per a la millora de qualsevol trastorn afectiu.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59